divendres, 23 de novembre de 2007

Contra el fanatisme: Amos Oz

Unes reflexions sobre el conflicte israelo-palestí per Amos Oz, un lluitador incansable per la pau, ell supera el debat del blanc i el negre, amb totes les seves contradiccions també, hi ha qüestions que no compateixo del seu anàlisi, segurament perquè per primera vegada llegeixo una posició diferent de les clàssiques dels afectats, escrita per un afectat.
Un llibre que traspua profunditat, que surts del tòpics pacifistes de fes l’amor i no la guerra: necessitem altres virtuts. Necessitem sentit de la justícia, però també necessitem sentit comú; necessitem imaginació, una profunda habilitat d’imaginar l’altre, a vegades de posar-nos dins de la pell de l’altre. Necessitem l’habilitat racional d’arribar a compromisos i a vegades de fer sacrificis i concessions.
Continua dient: el contrari de la guerra no és l’amor, i el contrari de la guerra no és la compassió, i el contrari de la guerra no és la generositat, ni la germanor, ni el perdó. No, el contrari de la guerra és la pau.
D’a on parteix el conflicte: una de les coses que fa aquest conflicte particularment dur, és essencialment un conflicte entre dues víctimes. Dues víctimes d’un mateix opressor. Europa, que va colonitzar el món àrab, que va explotar-lo, va humiliar-lo, que va trepitjar la seva cultura, va controlar-lo i que va utilitzar-lo com a camp de jocs imperialistes, és la mateixa Europa que va discriminar els jueus, va perseguir-los, va turmentar-los, i a la fi, va assassinar-los en massa en un crim de genocidi sense precedents.
Es pregunta, de qui és aquesta terra?: És un dolorós conflicte entre la raó i la raó, entre dues molt poderoses, molt convincents reivindicacions sobre el mateix país petit. No és una guerra de religió, no és una guerra entre cultures, no és un desacord entre dues tradicions, sinó senzillament una disputa immobiliària, per veure qui és l’amo de la casa. I jo penso que això es pot resoldre.
Missatge als nord-americans i europeus: en comptes d’assenyalar amb el dit, i tant és que aquest dit assenyali Israel (us hauria de fer vergonya! Com podeu oprimir d’aquesta manera als palestins?) o als àrabs i palestins (no us fa vergonya, ser terroristes?), aquesta actitud d’institutriu victoriana no funciona.
I finalment ens explica l’Orde de la cullereta, la podeu llegir en el llibre.

Cap comentari: