El jovent independentista

Sempre m’ha agradat la frase: les persones passen i els projectes queden i continuen. La humilitat és la millor consellera en tots els àmbits de la vida i per tant en el compromís polític i social també. Les JERC és un exemple de continuitat del fil roig català.
Ahir i avui ha tingut lloc el congrés nacional de les JERC a Mataró, tant ahir com sobretot avui en el acte de cloenda s’ha trobat la història recent de les JERC i sobretot el present i el futur, tots els ex-portaveus nacionals, abans secretaris generals, des de l’any 1989, hem estat presents: Joan Puigcercós, David Minoves, Camil Ros, Uriel Bertran, Pere Aragonès, i el nou portaveu nacional Gerard Coca.
Aquest fet demostra la vitalitat de les JERC com a organització política juvenil que des dels anys 30 lluita per la reunificació nacional, la independència i el socialisme dels Països Catalans. Una organització en la qual milers de joves catalans hem participat, hem treballat, hem discutit i hem disfrutat de construir una nació justa i lliure.
Escoltant en Gerard Coca, el verb clar, potent, sense matisos, la joventut en que tot és possible. La millor píndola davant de l'apatia política que patim, un jovent que empeny que vol anar més lluny, perquè quedar-se igual és anar enrere.
Les JERC en cada moment han fet un pas més endavant, recordo en la meva època els debats per donar contingut social a l’indepentisme, passar de l’objecció de consciència a l’insubmissió i sortir al carrer realitzant les primeres acampades com una eina de festa, formació, lluita per arribar al jovent català tot fent campanyes de retirades de símbols espanyols i tornant-los a la Moncloa: els seus legítims propietaris.
Els millors desitjos per en Gerard i a totes les JERC, molts dels millors dies de la joventut han estat a les JERC una escola de quadres necessària per continuar transformant aquest país que el volem tant lliure com socialment just.