dimecres, 14 de novembre del 2007

La mala llet de l’IPC

Un any que donava la sensació que la inflació seria correcte , per sota del 3%, amb dos mesos els senyors del petroli més els dels productes alimentaris i tèxtil, se l’han carregat: Catalunya 3,8% i Girona 3,9%, amb uns increments de l’1,2% i un 1,5% respectivament. L’any anterior estàvem un 1 punt menys aproximadament.
Uns exemples per posar-se de mala llet o cremar alguna cosa: una capsa de llet valia 0,85 fa uns mesos ara val 1,05 i la gasolina tenim la sort que el dolar esta per terra perquè de l’inici d’any el preu del barril pràcticament s’ha doblat el gener estava a 55 el barril ara esta prop de 100 dòlars. Dos exemples més que gràfics del descontrol dels preus, i el problema es situa en qui, cobri el que cobri, no ha de posar gasolina o compra llet igualment.
Això se’n diu una economia descontrolada a on hi ha sectors, empreses i empresaris en concret, que fan l’agost tot l’any, en el temps que corren parlar d’intervencionisme pot quedar lleig i antiquat, però si l’administració no intervé per controlar l’inflació pot tenir junt amb la pujada de les hipoteques un impacte destructiu en les economies familiars, especialment en aquelles de menys ingressos. Els empresaris no tenen problemes si els preus pugen ells també els pugen, com mínim per guanyar igual que l’any anterior i una mica més. Res, és a dir, que mantenen el seus poder adquisitiu, a costa de la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors, ja que els treballadors les nostres revisions salarials en els millors dels casos és l’IPC real sense contar la pujada dels tipus d’interès. Els beneficis empresarials, legalment declarats, el 2006 a Girona van augmentar un 37% -llegiu escrit oriol puig-.
Si no es prenen mesures decidides i no és per fer alarmisme gratuït, la bombolla immobiliària no se si farà un pet, però l’economia familiar si que la farà amb la fragmentació de la cohesió social que pot crear.
Aneu mirant la mar calma que alguns ens estan talant els arbres, i vosaltres no us n’adoneu o potser no us en voleu adonar.