En el marc dels dinars–debat contra inèrcia que organitzem la UGT de les comarques gironines, en els quals volem debatre de qüestions socials i laborals convidant a parlar gent de la societat civil gironina, avui hem parlat de l’aplicació de la llei de dependència, especialment a la gent amb disminució, amb en Joaquim Bonaventura de Mifas i en Fermí Sirera de GERD.Les aportacions tant d’en Quim com d’en Fermí han estat un bany de realitat i coneixement del que pot passar, ja que tot just estem a l’inici de l’aplicació de la llei. Una llei que en si mateixa és bona però que la manca de pressupost i una execució restrictiva a l’hora de definir els graus de dependència la pot convertir en dolenta i que la seva aplicació no aconsegueixi crear una nova etapa de l’estat del benestar.
Venen temps de campanya electoral i parlar d’augmentar impostos és anti-electoral, però si volem que politiques com les de dependència siguin reals cal una dotació molt forta de recursos i ara no hi són, i tampoc els podem treure de l’educació o la sanitat, dels militars potser si, doncs el que cal és pujar els impostos per tenir els recursos suficients, pujar-los evidentment als que més tenen i més especulen.
També hem parlat de l’objectiu comú de la qualitat, el servei de dependència ha de ser qualitat i per ser de qualitat l’ocupació ha de ser de qualitat, no ens agradaria que una llei d’un gran abast social fos al mateix temps generadora de més precarietat laboral en el sector, en aquest objectiu coincidim també la UGT i les associacions com MIFAS.
Finalment una reivindicació més, la llei de dependència s’ha de fixar més amb la gent amb disminució no només a la gent gran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada