Una opinió = un vot

Per un dia, el dia de les eleccions, totes les opinions tenen la mateixa importància, el mateix valor, fins i tot la mateixa influència. Aquesta és la grandesa de les eleccions en democràcia per un dia, no cal ser fill de..., ni amic de..., ni tenir cap càrrec, i menys coneixa a no ser qui, ni cada bé amb el superior, poder pensar diferent de l’amo, ni sortir a la tele, ni tenir 2 mil·lions d'euros,.... Aquest dia el meu vot val el mateix que el del banquer influent, per exemple.
Per un dia les diferencies de classe, les estructures de poder i les injustícies socials desapareixen, tothom és respectat, una persona és converteix en una opinió i la opinió en vot, i la suma decideix la representació de la nostra societat.
Hi ha gent que li treu valor al vot o al fet d’anar votar, la democràcia plena serà el dia que tothom voti; recordo un eslògan de fa alguns anys que deia de manera contundent: si no votes, no et queixes. Evidentment et pots seguir queixant però una de les millors maneres de queixar-se i influir – a part del bar i la perruqueria- és anant a votar, com vulguis: a favor de, en contra de, o per descarte, però s’ha de votar.
Les dones a Catalunya no van poder votar fins els anys 30 amb la segona república, durant 35 anys la dictadura va robar la llibertat d’opinar de tothom. Els rics i les classes influents i dirigents no necessiten anar votar, fins i tot a alguns els molesta que un simple treballador honrat de la fabrica tingui opinió i criteri i que aquell dia mani tant com ell. El vot és una conquesta dels treballadors i treballadores que som la majoria de la societat.
Cal que exercim el dret a vot, per fer una democràcia més forta, perquè qui governi tingui present que els treballadors majoritàriament sempre votem, i per tant podem posar governs i també treure governs si no fan politiques que millorin les condicions de vida de tothom.
Llàstima que el dia que tots som igual davant l’urna electoral, no tothom serà igual perquè a una part de la societat –més del 10%- com és la immigració no té el dret a vot, perquè qui paga els impostos igual que els altres li privem el dret a vot.

Estic feliç

Estic feliç, de la feina compromesa
Estic feliç, del compromís de la gent
Estic feliç, de compartir el compromís pel bon treball
Estic feliç, de continuar amb el compromís
Estic feliç, de compartir compromisos amb la gent que estimo
Estic feliç, de que gent molt propera continuí el mateix compromís
Estic feliç, que gent d’arreu ens uneixi el mateix compromís
Estic feliç, que gent que parla diferent tinguem el compromís
Estic feliç, que la pluralitat sigui el nostre compromís
Estic feliç, dels treballadors compromesos
Estic feliç, del relleu compromès
Estic feliç, de la sensibilitat del compromís
Estic feliç, del compromís gironí dels treballadors
Estic feliç, del compromís de la UGT d’anar més lluny
Estic feliç, de passar el testimoni del millor compromís
Estic feliç, de tenir el compromís de defensar els meus sempre:
les treballadores i treballadors

El darrer escó gironí: StopPP GI

La campanya gironina es va intentant escalfar per moments, si s’ha aconseguirà fins el dia 9 de març no ho sabrem. El fet clau i pràcticament l’únic que està en disputa a les comarques gironines és el darrer escó gironí, fins ara d’Esquerra però amb moltes possibilitats de que sigui del PP, escó que pot tenir gran importància també a l’hora de configurar una majoria o una altre a Madrid, ja que com diuen de moment les enquestes tot està molt just.
Amb un estil Obama de campanya per internet, esta circulant correus que t’adrecen a una pagina: StopPP.gi. Allà podreu trobar vídeos, frases i d’altres del PP més autèntic i genuí. No aquell que per Girona darrerament ni se’l veu, perquè si se’l veu o diu alguna cosa de les que pensen de veritat, a Girona segur que perden vots i no arribaran a aconseguir el tant desitjat diputat que pels pels pot fer Rajoy Presidente.
Encara hi ha molt peix per vendre, no tot està fet, i per tant de la importància de la participació, ja que una forta participació sempre a beneficiat a la forces politiques de progrés i catalanistes.
El millor resultat per Girona i arreu, seria que és repetís el mateix resultat de les passades eleccions: 2 PSC, 2 CIU, 2 ERC. I per tant barrar al pas al conflicte lingüístic, a les retallades social, a la España una, el no desplegament de l’estatut, i tota la resta de barbaritats que proposen els del PP.

La girosfera surt de l’esfera

La xarxa dona la possibilitat de compartir virtualment idees, projectes, conèixer gent, gent llunyana, gent propera o gent que no coneixeries mai. Però la virtualitat no atura ni canvia la realitat de la gent, que es vol acabar coneixent també de la manera tradicional, quedar per anar a prendre quelcom i després a sopar.
Ahir a Girona va passar així, trobada de gent diversa de la girosfera que donem voltes per això de la xarxa, del facebook,... Crec que tindrà una bona continuïtat, tant pel bon ambient com per les ganes de fer coses, sense voler-les fer-les totes d’avui per ahir.
Combinació d’il·lusió necessària amb l’escepticisme suficient, una visió oberta ja que tothom qui vulgui pot ser-hi tingui bloc, twitter, facebook, web, o senzillament li agradi donar voltes per internet, la qüestió és sumar i compartir. Com a primer inici l’Eduard ja ens va portar la primera gran aproximació de l'agregador de blocs de la girosfera, tothom que vulgui ser-hi a la girosfera només cal posar-se en contacte amb qualsevol dels que ja i som, que benvinguda i benvingut serà, quants més serem més girosfera farem.

escrit de la trobada girosfera: Eduard, Miquel, Naciódigital, un altre Eduard, David, Donaire, Toni, un altre David, Albert, Trina, un altre Miquel,

La moneda de l’economia catalana

Estem en el debat etern de quin ha de ser el nostre model econòmic, el debat surt sempre però especialment quan la cosa no va tan fina i per l’atzar també hi ha eleccions. Després el tema es converteix en un blanc o negre; el que diu que tot va malament i el que diu que tot a bé i el tercer que xiula.
Però per damunt del moment present, cal debatre i construir quin ha de ser el nostre model de creixement econòmic i de progrés social de futur, perquè quan vinguin maldades tinguem un model fort i estable.
Parlem de la qualitat arreu, tant del producte com de l’ocupació, però la realitat és que encara estem en l’estadi de la quantitat i la temporalitat. Parlem de la formació tant professional com continua, però les empreses fan molt poca formació en horari laboral com una forma més d’invertir, i volen nous treballadors formats però de vegades no deixen que acabin la formació professional.
La moneda de l’economia catalana, com totes les monedes té dues cares i sense una no hi ha l’altra i difícilment si la llences a l’aire no caure de costat. Si només mires una cara t’estaràs enganyat perquè l’altra també existeix. Per tant hem de treballar per que la moneda de l’economia per una cara tingui la competitivitat, la qualitat, la innovació i per l’altre cara la qualitat de l’ocupació, la formació i els salaris dignes. Aquesta dualitat és la que ens ha de permetre tenir una economia productiva que genera riquesa i progrés social.

Per molts anys

Avui t’escric
et vaig poder felicitar el dia,
gràcies a ell
per la gran festa.

Tot construint el teu castell
castell de cosines
castell d’amistats
castell de politiques.

Tens un gran castell
de present, d’esperances i somnis
de tota la gent que t’estima
encara tot és possible.

Per acabar agrair-te
nomes el teu segell
de l’amistat oberta
d’aquells que ens heu fet gironins

moltes felicitats Glòria
i moltes gràcies per la teva amistat

El dret a vaga

Cada cop que hi ha una vaga, especialment quan afecta a serveis directament relacionats amb la ciutadania, es reobre el debat de la confrontació de drets i els límits del dret vaga.
Els drets són drets, i el dret de vaga és un dret fonamental en qualsevol estat democràtic, i per tant la seva retallada o limitació és retallar o limitar directament l’estat democràtic el dret de vaga igualable al dret d'associació o reunió, la vaga és una situació extrema davant de la impossibilitat d’arribar acords o davant posicionament totalment enfrontat; per tant una vaga és una element màxim de pressió que crea problemes a primers, segons o fins i tot tercers, un dia de vaga és un dia de vaga i no un dia de calçotada, perquè si fen una calçotada es solucionessin els problemes laborals, no ho dubteu en una situació límit convocaríem una calçotada i no una vaga.
És preocupant quan certes actituds liberals sota cert paraigües de progressisme, ens parlen de conflicte de drets, i el queda clar és que l’altre dret està per damunt del dret vaga. Aquests liberals de disseny no els preocupa res la situació que porta a un grup de treballadors a convocar una vaga, l’únic que els preocupa és seguir garantint una societat individualista. Són alguns d’aquests que estan d’acord amb tots els drets però quant més lluny millor, el dret d’autodeterminació del Sàhara o del Timor Oriental si, però el d’aquí ni pensar-ho.
Els límits han d’estar en el respecte al límits democràtics no que només hi hagi una mínima democràcia, de d’un punt de vista democràtic es pot està a favor o en contra dels motius d’una vaga, però no del dret de vaga. Parlant com a exemple de la vaga de l’educació, i el fals enfrontament del dret de vaga i o del de l’educació o del dret de mandra de que ni en un cas extraordinari els pares és facin càrrec dels fills, perquè el pàrking habitual està tancat. El perjudici d’aquest cas és responsabilitat de la conselleria d’educació de no haver tingut la capacitat d’evitar una vaga, tot negociant. Però si algú creu que ha tingut un perjudici que el reclami a la Generalitat via els jutjats, si s’ha tingut que llogar una persona per cuidar els fills o has perdut un dia de feina, fes una denuncia per danys i perjudicis i que et paguin el cos equivalent. Per un dia no és perd el dret a l’educació sinó el dret a portar el fills a escola un dia, que són drets fonamentalment diferents.
Per cert quan és qüestiona la representativitat dels sindicats una dada per tancar aquest fals debats. Més del 60% de les persones amb dret a representació sindical en tenen, per tant no hi un 100% és cert, però ni ha més del 50% que és molt, si no és creu amb el sindicalisme perquè en el capitalisme modern no queda bé, que és digui però amb aquesta dada es demostra que som de les entitats més representatives del país, els sindicats tenim més afiliació que tots els partits polítics junts o més socis que el Barça o el club super 3.

Escrit de replica entre d'altres a l'Eduard Diaz, podem continuar el debat.

Pobretes les caixes

Ens anuncien que les caixes d’estalvi catalanes l’any 2007 han tingut un 10% menys de beneficis, algunes han venut les seves empreses especulatives del sector de la construcció, només han tingut més de 3000 milions d’euros.
La pregunta no seria quant en guanyat menys, sinó quan segueixen guanyat, diuen que s’han reduït crèdits segurament perquè s’havien passat tres pobles, i han endeutat milers de famílies a una política de crèdits molt agressiva, i amb l’abús de les comissions i dels tipus d’interès de les targetes de crèdit.
Perquè la gent que tenim comptes en les caixes i la representació política en els seus consells d’administracions, no situem canvis reals, i que per tant les caixes prioritzin la seva funció social i econòmica, i no siguin senzillament un banc més, perquè per això ja tenim els bancs.
S’hauria de prioritzar que les inversions no anessin a l’economia especulativa, com la construcció, sinó per l’economia productiva invertint principalment en aquelles industries i projectes de cooperació empresarials, que vagin encaminats a enfortir l’economia productiva catalana cal a un nou model de competitivitat, tot ajudant ha crear ocupació de qualitat. És més important estratègicament tenir una cadira en el consell d’administració de Volkswagen per seguir garantint el futur de la SEAT, que la inversió en empreses cotitzen en borsa o que són especulatives com les promotores immobiliàries, i així podríem anar buscant exemples, tant per evitar deslocalitzacions, com per trobar noves localitzacions i especialment treballant conjuntament amb les empreses de capital majoritari català .
Cal que l’obra social sigui veritablement social i no cultural de disseny amb grans festivals o compres d’art. Segurament és més prioritari realitzar projectes amb el teixit social català, o el treball de cooperació internacional invertint en aquells països d’a on majoritàriament a vingut la immigració a Catalunya i per tant retornant el que Catalunya a guanyat amb la immigració. Una obra social que de veritat ajudi reduir la pobresa que a Catalunya tenim.

Les terceres rebaixes són possibles

Les primeres rebaixes fins a un 40% de descompte, després venen les segones rebaixes amb descomptes superiors al 50%, però enguany tenim les terceres rebaixes que poden arribar fins a retallades mai vistes, aquestes no són de roba però ens podem quedar nuus i sense res.
Només cal anar als grans magatzems Recorte PP, aneu per la planta que aneu trobareu multitud de grans ofertes. Amb l’única diferencia, però fonamental, que un cop l’has comprada no la pots tornar.
En la primera planta ens trobem amb el gran ofertón; rebaixaran els impostos als que menys tenen, i així també ho faran als seus amics, els que més tenen i que ja paguen molt poc. Si acceptes l’oferta després no et queixes si no fan més llars d’infants, deixen d’invertir en la sanitat pública,...
En la segona planta l’oferta és de silenci total gratis; com a conseqüència queda totalment prohibit parlar amb qualsevol persona que no pensi el mateix que tu, i especialment si són bascos.
En la tercera planta tenim pisos lliures per a tothom; si tens un veí immigrant que perd la feina i no ha jurat el catecisme de la conferència episcopal serà expulsa’t perquè torni a la pobresa del seu país d’origen. El seu pis quedarà lliure i la primera opció de compra serà per a tu, excepte si algú del PP viu en un radi d’un kilòmetre.
En la quarta planta regalen ensenyament individual a Catalunya; tant és la cohesió social, l‘integració cultural i trencar el país en dos, si vols ser pur i dels bons tindràs ensenyament únicament en castellà amb la religió inclosa, si va funcionar els anys 40, 50 i 60 perquè no ha de funcionar ara.
En la cinquena planta el pac complert; si has adquirit tots els productes se’t regalarà el carnet d’español autèntic, passaràs a forma part del grup vip España Una: que et permet anar per tot arreu trepitjant i imposant a tothom el que tu pensis, la resta no són importants, són essers inferiors i pervertits per pensaments igualitaris.
El lema promocional és: Con Rajoy es posible.
Que no sigui possible depèn de tu, va dir la mosca roja y separatista.

Em preocupa més la pèrdua d´ocupació de qualitat que l´atur

Entrevista al diari de Girona
Després de gairebé 10 anys al capdavant de la UGT gironina, Camil Ros passa a la direcció nacional del sindicat. En aquesta entrevista repassa la seva trajectòria i comenta els nous reptes que afrontarà des del nou càrrec.
Oriol Puig, Girona

El dia que va comunicar la seva marxa va posar molt d'èmfasi en la cohesió interna que s'havia aconseguit en el sindicat en la ?darrera dècada...-

La UGT, com totes les organitzacions, té els seus cicles. L'any 1998 s'havia visualitzat la fi d'un cicle i vam fer una renovació més o menys gradual. Aleshores teníem situacions internes de sector i territori on s'havia de constituir una organització. Crec que hem estat capaços de crear cohesió i consens. En aquests deu anys hem estat capaços de ser presents a les empreses i al territori, les dues columnes vertebrals de l'acció sindical. També estic satisfet perquè hem guanyat presència pública i institucional. Per exemple, fa dos anys vam fer una proposta per crear una comissió de seguiment de l'Acord Estratègic a Girona, que es va acabar fent aquí i a les altres demarcacions.

-Se'n va deixant la UGT com a primera força sindical gironina...

-Crec que som un sindicat arrelat al territori, amb implantació a totes les comarques i la majoria de sectors. Durant uns anys vam perdre representativitat perquè erem l'organització majoritària al tèxtil, que ha patit molt.

-El creixement que heu tingut és un senyal de vitalitat de les organitzacions sindicals?

-Sí, perquè tot i haver superat CCOO, ells també han crescut. Amb dades rodones, el 60% de les empreses gironines de més de 10 treballadors tenen representació sindical. Ens queda feina per fer, però crec que el mite del poc pes dels sindicats es desmunta. Un exemple d'això va ser la vaga general que va patir el govern del PP, en la qual els sindicats vam aconseguir una gran mobilització perquè ens vam saber explicar a treballadors i empreses. Internament diem que a la UGT tenim més delegats que capellans té l'església.

-Parlant de sindicalisme, quina relació mantenen amb CCOO a Girona?

-Crec que hem sabut trobar un punt d'equilibri de la unitat d'acció, tot i tenir conceptes molt diferents sobre determinades realitats. A Girona, potser hi ha hagut alguna tensió en empreses, però no en l'àmbit institucional. Els sindicats seríem un exemple de consens comparat amb la unitat d'acció que exhibeixen les patronals.

-Com van les relacions amb els empresaris?

-Amb la patronal hi ha una bona cordialitat, tot i que els empresaris, quan tenen problemes, solen acudir directament als sindicats. Nosaltres, sovint, tenim més relació amb les empreses que amb les patronals.

-Des del seu punt de vista, com ha evolucionat l'economia gironina l'última dècada?

-Ha canviat molt i segueix canviant. Ja s'havia iniciat un canvi fonamental, que ha estat l'arribada massiva d'immigrants. Això va suposar un gran esforç per lluitar, primer, contra l'economia submergida i, després, contra la precarietat laboral. Perquè alguns empresaris han aprofitat la immigració per no per pujades salarials. Un altre canvi important és que hem passat d'una economia industrial, amb treball estable, a una altra dominada pel sector serveis i amb ocupació més precària. I tot indica que seguirem perdent ocupació de qualitat. Molts treballadors que es jubilen acaben essent substituïts per joves amb contractes temporals. Fa deu anys la prioritat era la lluita contra l'atur, que encara preocupa però menys. Ara, la nostra prioritat és intentar garantir la qualitat de l'ocupació. Les darreres dades de l'atur mostren un creixement important, però assenyalen una dada molt problemàtica, els contractes fixes baixen i molt, el que indica una pujada de la precarietat.

-Aquest serà un dels aspectes que preveu prioritzar des del seu nou càrrec a la direcció del sindicat?

-Bàsicament es tracta d'ampliar a nivell de Catalunya el que ja hem fet des de Girona. Cal una aposta per l'economia productiva i no per l'especulació. Volem ajudar als treballadors, però també a les empreses serioses, a les que treballen per ser competitives, i que donin una ocupació de qualitat amb salaris dignes. La moneda de l'economia catalana, per anar bé, hauria de tenir en una cara la competitivitat empresarial i, en l'altra, la qualitat de l'ocupació.

Creix la precarietat laboral

Aquest més de gener per si no fos prou amb la pujada de l’IPC del desembre i de l’atur del gener. Ens trobem una altre dada preocupant, es redueix la feina fixa, no se li ha donat tanta importància, com a les altres dades, i és fonamental si volem construir un mercat de treball de qualitat i que pugui fer front al repte de la competitivitat de les empreses hi ha l’internacionalització de l’economia catalana.
El mes de gener del 2007 es fan fer 5058 contractes fixes a Girona, el gener del 2008 només se n’han fet 3971. En el cas de Catalunya la situació és la mateixa el gener del 2007: 51724 contractes fixes el gener del 2008: 43350 contractes. Aquesta dada és dolenta però si la sumem amb la contractació temporal la cosa es planteja pitjor. El gener del 2007: 15000 contractes temporal a Girona i 194853 a Catalunya, el gener del 2008: 15562 a Girona i 201.398 a Catalunya.
El preocupant és com sempre la mala política de contractació de les empreses, ja que clarament és demostra que prioritzen la contractació precària per damunt de la indefinida. En un moment a on la gent i el mercat de treball necessiten estabilitat, si volem crear un model econòmic competitiu, l’empresari actua de manera contraria.

Si volem canviar aquestes actituds empresarials, més que incentivar amb bonificacions la contractació fixa cal passar a un altre estadi: s’ha de penalitzar i gravar la contractació temporal permanentment, amb l’única excepció de les feines que veritablament siguin temporals.

Dades gener 2008 amb comparativa d'atur i contractació

Francesc Canet i la girosfera

En Francesc Canet, cap de llista d’ERC al Congrés per Girona, ha convocat gent diversa de Girona que tenim blocs –ara coneguda com la girosfera-, no i hauria més novetat que els debats eterns sobre internet i les seves conseqüències i dimensions, el papers del blocs, quin ha de ser el paper dels blocs polítics: personals i/o col·lectius. Debats que dia darrera dia es van repetint en les diverses trobades de blocaires, perquè hi han tantes maneres d'entendre com han de ser els blocs com blocs hi han.
La sorpresa és trobar un polític en campanya que escolta més que parla, que no ens demana el vot, però que amb la seva serenor pot aconseguir força suports. Necessitem polítics que sàpiguen escoltar, avui hem parlat com deia abans una mica de tot i de tot de res, hem arreglat el món i part de l’estranger, però sobretot tothom hem parlat i escoltat, opinions, afirmacions, explicacions, ironies,... i anar fent.
Anar a un acte polític a on tothom parla, escolta i opina m’agrada’t, és un altre dimensió de la política, segurament aquesta la política anomenada de proximitat, escoltar els de prop, per després poder-los representar a Madrid, en Canet sap escoltar i segur que sabrà porta la nostra veu allà.

Les persones passem, els projectes queden

És la manera que al meu entendre s’han de veure les coses, especialment aquelles persones que participem de projectes d’idees que volem fer-les realitat, i que de vegades també ens toca liderar. El important és aconseguir transformar els pensaments en objectius, els objectius en propostes, i les propostes en realitats, i les persones les hem de fer realitat. El que ha de perdurar són les bones idees i les millors realitats, que entre els equips humans que formem les organitzacions aconseguim portar a la pràctica.
Tant important és començar bé, com acabar millor, durant aquest mes de febrer acabo una dècada dedicada al màxim a la UGT de les comarques gironines, una dècada en que la UGT hem estat capaços de ser presents a les empreses i al territori, les dues columnes vertebrals de l'acció sindical. Ser capaços d’aglutinar més de 2500 delegats i delegades en les empreses per negociar millors convenis i donar respostes als problemes dels treballadors. I al mateix temps situar la UGT com un referent sindical i social a les comarques gironines, tant a nivell institucional, com mediatic, com un dels més forts interlocutors econòmics i socials. Sento la felicitat de la feina ben feta i l’enyorança de tancar una de les meves millors dècades de compromís social i nacional.
Començo una nova etapa com a membre de la direcció nacional de la UGT de Catalunya, un repte important que accepto amb totes les forces, nova il·lusió i ganes i amb la suma del pòsit de deu anys de sindicalisme compromès: a on i aprés molt: escoltar, dialogar, parlar, acordar, decidir i sobretot que el consens és el millor valor com a eina de treball. Començar un altre camí, però que segueix sent el mateix camí, continuar treballant i dedicant el meu temps, perquè vinguin millors temps de llibertat i justícia social.
Deixo de ser secretari general de la UGT de les comarques gironines, però no deixo de ser gironí, aquesta manera pròpia de veure la gent i el seu paisatge, em sento més gironí mai i allà a on vagi n’exerciré i no deixaré de ramblejar o girovagar, perquè ja és una part de mi mateix, avui fa deu anys que vaig vindre a viure a Girona, i penso continuar-hi molts anys més.
Moltes gràcies a tothom que meu fet arribar missatges i escrits en blocs: Dolors, Cesc, Eduard, Carles, Jordi... I com escrivia fa uns dies l’amistat el millor regal

Raimon Jo vinc d'un silenci.