Em preocupa més la pèrdua d´ocupació de qualitat que l´atur

Entrevista al diari de Girona
Després de gairebé 10 anys al capdavant de la UGT gironina, Camil Ros passa a la direcció nacional del sindicat. En aquesta entrevista repassa la seva trajectòria i comenta els nous reptes que afrontarà des del nou càrrec.
Oriol Puig, Girona

El dia que va comunicar la seva marxa va posar molt d'èmfasi en la cohesió interna que s'havia aconseguit en el sindicat en la ?darrera dècada...-

La UGT, com totes les organitzacions, té els seus cicles. L'any 1998 s'havia visualitzat la fi d'un cicle i vam fer una renovació més o menys gradual. Aleshores teníem situacions internes de sector i territori on s'havia de constituir una organització. Crec que hem estat capaços de crear cohesió i consens. En aquests deu anys hem estat capaços de ser presents a les empreses i al territori, les dues columnes vertebrals de l'acció sindical. També estic satisfet perquè hem guanyat presència pública i institucional. Per exemple, fa dos anys vam fer una proposta per crear una comissió de seguiment de l'Acord Estratègic a Girona, que es va acabar fent aquí i a les altres demarcacions.

-Se'n va deixant la UGT com a primera força sindical gironina...

-Crec que som un sindicat arrelat al territori, amb implantació a totes les comarques i la majoria de sectors. Durant uns anys vam perdre representativitat perquè erem l'organització majoritària al tèxtil, que ha patit molt.

-El creixement que heu tingut és un senyal de vitalitat de les organitzacions sindicals?

-Sí, perquè tot i haver superat CCOO, ells també han crescut. Amb dades rodones, el 60% de les empreses gironines de més de 10 treballadors tenen representació sindical. Ens queda feina per fer, però crec que el mite del poc pes dels sindicats es desmunta. Un exemple d'això va ser la vaga general que va patir el govern del PP, en la qual els sindicats vam aconseguir una gran mobilització perquè ens vam saber explicar a treballadors i empreses. Internament diem que a la UGT tenim més delegats que capellans té l'església.

-Parlant de sindicalisme, quina relació mantenen amb CCOO a Girona?

-Crec que hem sabut trobar un punt d'equilibri de la unitat d'acció, tot i tenir conceptes molt diferents sobre determinades realitats. A Girona, potser hi ha hagut alguna tensió en empreses, però no en l'àmbit institucional. Els sindicats seríem un exemple de consens comparat amb la unitat d'acció que exhibeixen les patronals.

-Com van les relacions amb els empresaris?

-Amb la patronal hi ha una bona cordialitat, tot i que els empresaris, quan tenen problemes, solen acudir directament als sindicats. Nosaltres, sovint, tenim més relació amb les empreses que amb les patronals.

-Des del seu punt de vista, com ha evolucionat l'economia gironina l'última dècada?

-Ha canviat molt i segueix canviant. Ja s'havia iniciat un canvi fonamental, que ha estat l'arribada massiva d'immigrants. Això va suposar un gran esforç per lluitar, primer, contra l'economia submergida i, després, contra la precarietat laboral. Perquè alguns empresaris han aprofitat la immigració per no per pujades salarials. Un altre canvi important és que hem passat d'una economia industrial, amb treball estable, a una altra dominada pel sector serveis i amb ocupació més precària. I tot indica que seguirem perdent ocupació de qualitat. Molts treballadors que es jubilen acaben essent substituïts per joves amb contractes temporals. Fa deu anys la prioritat era la lluita contra l'atur, que encara preocupa però menys. Ara, la nostra prioritat és intentar garantir la qualitat de l'ocupació. Les darreres dades de l'atur mostren un creixement important, però assenyalen una dada molt problemàtica, els contractes fixes baixen i molt, el que indica una pujada de la precarietat.

-Aquest serà un dels aspectes que preveu prioritzar des del seu nou càrrec a la direcció del sindicat?

-Bàsicament es tracta d'ampliar a nivell de Catalunya el que ja hem fet des de Girona. Cal una aposta per l'economia productiva i no per l'especulació. Volem ajudar als treballadors, però també a les empreses serioses, a les que treballen per ser competitives, i que donin una ocupació de qualitat amb salaris dignes. La moneda de l'economia catalana, per anar bé, hauria de tenir en una cara la competitivitat empresarial i, en l'altra, la qualitat de l'ocupació.