Aquest no és un dia de festa

Aquest no és un dia de festa; és un dia de record, de commemoració. Un dia per mirar enrere, més enllà i dins de la frontera de la pàtria i rendir un homenatge a tots aquells que, en diferents latituds, van caure lluitant per fer més digna la vida de l’home i conquerir l’autentica llibertat.
Vull reiterar que , per primera vegada en l’historia, un poble conscient ha buscat el camí de la revolució amb el menor cost social. I aquest fet és indispensable que s’entengui: amb el respecte a totes les idees, amb l’estricte respecte a totes les creences.
Vull recordar-los que tenim un programa i que anem a complir-lo qualsevol siguin les dificultats que tinguem que vèncer. Perquè Xile trenqui el retràs, l’inflació, la misèria moral i fisiològica; perquè el nen tingui futur i l’avi tranquil·litat, tenim que aprofitar el excedents que produeixen les economies i invertir-los planificadament en el desenvolupament econòmic i social del nostre país.
S’han de vitalitzar els moviments, els sindicats, els partits populars, i sobretot, han de tenir consciència de la seva responsabilitat els pagesos i els obrers. La revolució, el destí, el futur de Xile està en les mans de vostès. Si fracassem en el camp econòmic, fracassarem en el camp polític, i serà la decepció i l’amargura per milions de xilens i per milions de germans d’altres continents que ens miren i ens donen suport. Tenim que adonar-nos que més enllà de les nostres fronteres, des d’Africa i d’Asia, i aquí en el cor de l’Amèrica llatina, homes i dones ens miren, amb passió i fraternal interns, el que estem fent nosaltres. Pensin companys, que d’altres llocs s’aixecaren els pobles per fer la seva revolució i la contra revolució els va esclafar. Rius de sang, presons i morts marquen la lluita de molts pobles, en molts continents, i en aquells països que la revolució va triomfar, el cost social ha estat alt, cost social en vides que no tenen preu, companys. Cost social en existències humanes de nens, homes i dones que no podem mesura en diners. En aquells països a on la revolució va triomfar, van tenir que superar el caos econòmic que va crear la lluita i el drama del combat o la guerra civil. Aquí podem fer la revolució pels camins que Xile a buscat, amb el menor cost social, sense sacrificar vides i desorganitzar la producció. Jo el crido amb passió, jo els crido amb efecte, els crido com un germà gran a entendre la nostra responsabilitat; els parlo com el company President per defensar Xile, que està en mans de vostès, treballadors de la meva pàtria.

100 anys del naixement de Salvador Allende, fragments del discurs realitzat el 1r de maig de 1971

cercador de blocs del països catalans

L’Edp.cat no para, després crear la girosfera, ara ja ha arribat arreu dels Països Catalans creant un cercador de blocs del Països Catalans per comarca, població o temàtica.
És el moment de que hi entreu i us hi doneu d'alta, perquè la gent d’arreu dels Països Catalans puguem tenir un espai a la xarxa, a on trobar el nostres blocs, i així poder compartir idees, experiències, consells, noves eines pels blocs,... en definitiva, un mica de tot que això és el que és la nostra catosfera.
Iniciatives com la de l’Eduard, a partir d’avui el Jaume I o Eduard I dels PPCCesfera, amb el cercabloc.cat o l’altre Eduard amb els premis blocs Catalunya, demostren l’empenta de la gent dels blocs i sobretot de poder crear espais comuns, cal donar el màxim suport i difusió a totes les iniciatives que vagin encaminades a la promoció dels blocs com a espai lliure i com a espai de promoció de la llengua catalana, com la llengua vehicular en la catosfera.
Des de la Girosfera no paren de sortir iniciatives i cada dia trobes nous blocs i vells de renovats per no perdre pistonada, això vol dir que està viva i amb molta potència i futur, sense deixar de valorar iniciatives d’altres territoris, potser Girona hauria de ser nominada candidata a la capital catalana dels blocs.

Omnium: consens en defensa de l’Estatut

El Teatre Nacional de Catalunya, ple de gom a gom, ha estat el lloc escollit per omnium cultural, feia temps que tots necessitavem, fer un acte senzill, però ple de contingut i amb el to adequat, per sumar bona part de la societat civil catalana, la UGT de Catalunya també hi erem.
S’ha demanat respecte a la voluntat del poble català que va votar en referèndum l’Estatut actual, per a molts insuficient, per a d’altres el més lluny que es va poder arribar. Avui no ens unia el text de l’Estatut sinó sobretot el respecte a la democràcia i per tant al resultat del referèndum, un tribunal qüestionat, desacreditat, en crisi, no pot ser el garant de cap suposada democràcia, la democràcia actual rau en el vot a les urnes o la seva delegació en els parlaments.
Un acte cívic per a dir no a les ingerències, necessitem poder desenvolupar-nos amb tranquil·litat, massa temps de debats sense fi, de discussions estèrils, de gent que busca l’enfrontament entre persones i territoris. Mentre anem discutint el país va retrocedint, la davallada econòmica ja la tenim a sobre.
Actes com aquest recobren el sentit unitari i de consens que quan vol la societat catalana és capaç de realitzar, només cal mirar més enllà del melic per adonar-nos que tenim més coses que ens uneixen que no pas que ens separen.

La nit que tot el dolent va cremar

Aquest any la crida va funcionar, d’arreu de la ciutat, dels pobles del voltant, de les muntanyes més llunyanes, de la costa dels pescadors, del terraprim,... totes elles van venir a la ciutat, portant tot el vell, caduc i dolent que tenien al seu voltant, la nit es preparava màgica, per fi tot el caduc, tot el dolent de cada racó, es convertirà en cendra, en pols que la tramuntana s’emportarà ben lluny, més enllà de la terra fins i tot.
Unes portarem la guerra de l’Irak i totes les guerres; altres el recurs al constitucional contra l’Estatut; d’altres l’atur i l’inflació; les discriminacions a les dones; el racisme i la directiva de retorn; la precarietat laboral i les 65 hores; la unidad d’España; la fam i la misèria; l’euribor galopant i les hipoteques; la manca d’aigua al riu Ter; els preus dels carburants;... i així tothom anar portant totes les coses dolentes que han passat en el darrer any i d’altres que fa molts més anys que passen, amb totes juntes és va construir la gran foguera, més gran que cap altre any, deu ser cada any anys més coses per cremar.
Quan el sol va acabar la seva jornada laboral, aquest dia la més llarga de l’any pel mateix preu, la flama del Canigó va arribar per portar el foc i el caliu, per uns instants es va tenir la sensació que el sol havia tornat, però era la flama que ja havia donat forma i llum a la foguera, tots els mals moments van començar a cremar amb una força indestructible, és el moment de demanar els millors de desitjos i de fugir de tot allò dolent, van pensar les mosques.
Les mosques veien que els humans i la política no arreglaven els grans problemes, han decidit enguany agafar l’iniciativa, a veure si tenen més encerts i l’any que ve hi han menys coses per cremar.

Baudelaire: les flors del mal

Bones noticies per la literatura catalana, aquella que no només s’ha de mesurar per la creació de les i els escriptors catalans, sinó també per la traducció de clàssics internacionals a la nostra llengua, la qualitat de la cultura i la literatura s’ha de mesurar tant per la creació pròpia com per la traducció de qualitat de les grans obres a la nostra llengua catalana.
Tenim l’oportunitat de llegir per primera l’obra mestra de Charles Baudelaire: les flors del Mal integrament en català publicat el febrer del 2008, gràcies a la traducció de Jordi Llovet, traductor entre d’altres de clàssics com Kafka o Thomas Mann.
Les Flors del mal és situa com un dels fonaments de la poesia moderna, diuen que cap altre llibre de versos no ha exercit una fascinació més gran ni una influència més decisiva en l’orientació històrica de la poesia.
Un tastet ara, per a gaudir del conjunt més tard, per rellegir-lo o llegir-lo de nou:

Elevació

Per sobre dels estanys, per sobre de les valls,
dels cims, dels boscos, dels núvols i dels mars,
enllà del sol i més enllà de l’èter,
enllà dels límits de la volta estelada.

àgil et mous, intel·ligència meva, i,
com un nedador expert entregat a les ones,
solques alegrement la immensitat profunda
amb indicible i mascle voluptuositat.

Vola lluny de les miasmes malaltisses;
vés a purificar-te en l’aire superior,
i beu, com el més i divinal licor,
el foc diàfan que emplena espais que lluen.

Darrere els maldecaps i les vastes tristeses
que afeixuguen la tèrbola existència,
feliç aquell que, amb ales de potència,
pot enlairar-se a camps serens i plens de llum;

feliç aquell que en un pensament d’alosa
eleva lliurament al cel, de bon matí;
feliç qui plana per la vida i, sense esforç, comprèn
la llengua de les flors i les coses callades!

L’Europa de Sarkozy

El duet populista de dretes Sarkozy – Berlusconi, amb la benedicció de la Merkel, estant prement l’accelerador de la construcció de l’Europa de dretes i reaccionaria, ja van començar en els seus països amb les polítiques d’immigració i seguretat, seguint per la retallada de drets dels treballadors.
L’Europa social passa per un dels seus pitjors moments, la no ratificació de la constitució europea per part de masses estats, està provocant un avenç de la destrucció europea, la construcció europea sempre havia avançat lentament però avançava, ara ens trobem en una situació de crisi de la construcció europea que mentrestant està provocant clars retrocessos.
En una setmana tenim dos exemples molts clars: l’aprovació de polítiques d’immigració en un sentit de seguretat repressiva i no d’integració i cohesió social i la ja coneguda directiva de l’ampliació de la jornada laboral de 60 hores, que vol portar a la precarietat laboral a tota Europa. Amb aquestes polítiques Europa s’equipara per baix i no per dalt, en comptes socialitzar l’estat del benestar potent del nord, s’estan guanyant les politiques liberals emmirallades en el model anglosaxó americà.
La política econòmica actual només vetlla pels que més tenen, també és un mal exemple d’igualtat. El Banc central europeu només vigila la famosa inflació, i mentre els preus de les matèries primeres cada dia més cares, l’euribor que està destroçant les economies familiars, i el tribunal de la competència que intervé en teoria per garantir el lliure mercat i el que està provocant és que administracions puguin contractar serveis per sota de conveni o que no és pugui garantir un preu mínim del transport, acabaran també proposant l’abolició del salari mínim interprofessional per garantir el lliure mercat.

A les 6 a casa

La UGT de Catalunya ha presentat avui la campanya "A les 6, a casa!", veure video amb l'objectiu d'obrir un debat a la nostra societat sobre la distribució horària actual del mercat laboral i l'organització del temps de les persones. És una campanya adreçada a les persones treballadores, als empresaris i empresàries i a la ciutadania en general, per tal de r ep ens ar la gestió del temps a la nostra societat i proposar alternatives per un canvi de model productiu que inclogui els diferents temps de vida de les persones.
La secretària de Política Institucional, Eva Granados, i la secretària de Polítiques de Dona i Igualtat, Raquel Gil, han estat les encarregades de presentar públicament la campanya i han assegurat que amb un horaris laborals millor organitzats i més concentrats no només milloraria la qualitat de vida dels ciutadans i les ciutadanes, sinó que també augmentaria la productivitat de les empreses . Més hores al lloc de feina no significa més treball fet ni més productivitat, com ho demostren les dades: Espanya és el setè estat de la UE en quantitat d'hores treballades a la setmana (42,1 hores) i ocupa l'onzè lloc en productivitat per hora treballada (7,5 punts per sota de la mitjana de la UE-15) .
Segons les dades que han presentat Granados i Gil, les puntes horàries de treball al nostre país es concentren entres les 9 i les 13 hores i entre les 16 i les 20 hores, mentre que entre les 13 i les 16 hores Catalunya s'atura per dinar, amb el conseqüent allargament de la jornada laboral . El 51% de la població catalana ocupada treballa amb horari partit, un percentatge gairébé equivalent al 43,8% de catalans i catalanes que asseguren tenir problemes per conciliar la vida professional amb la personal i familiar . Mentre a Espanya el 10% de la problació encara està treballant a les 20 hores, a Alemanya, Suècia, Finlàndia, Noruega, França i el Regne Unit aquest 10% estan treballant fins les 18 hores.
Si al problema dels horaris extensius sumem la manca de serveis socials (residències per a persones depenents o places de llars d'infants), ens trobem amb un país que expulsa una part de la societat, principalment les dones, del mercat laboral: l'any 2002, el 10,4% de les dones ocupades catalanes va abandonar la seva vida laboral per tenir cura d'algun familiar , i segons dades del nostre sindicat, el 70,4% de les persones que treballen nomes a jornada parcial són dones .
En aquest sentit, la Cambra de Comerç estima que a questa pèrdua de capital humà femení té un cost de 12.152 milions d'euros, el que representa un 6,2% del PIB, és a dir, el pressupost de salut i eduació de la Generalitat en un any . I quan els dos membres de la parella mantenen la feina, el cost es tradueix, per exemple, en pagar cangurs que es facin càrrec dels fills des que surten de l'escola fins que els pares arriben de la feina: si multipliquem una hora de cangur per cinc dies a la setmana, una família pot pagar uns 3.000 euros l'any en cangurs. És a dir, que les despeses de la mala organització horària i la manca de serveis socials les paguem entre tots.
És per a tot això que la UGT de Catalunya reivindica un canvi en l'organització del temps de treball per assolir un horari laboral més compacte i productiu, que faciliti la conciliació de la vida labora, personal i familiar . Les principals propostes de la UGT de Catalunya són:
Millorar l'actual sistema de treball i la racionalització i organització horària, a través d e la negociació col·lectiva (per tal d'adaptar-se a la realitat de cada sector) .
Promoció de noves formes d'organització del treball (treball per objectius, alternança de setmanes llargues i curtes, etc.).
Fomentar les noves tecnologies com a eines que han de permetre racionalitzar el temps de treball.
Millorar la productivitat reorganitzant l'horari laboral per evitar jornades excessivament llargues que generen esgotament físic i intel·lectual.
De forma coordinada amb l'empresa, apostem per una major flexibilitat en la jornada laboral.
Millorar els permisos i excedències per tal que s'adaptin a les noves demandes socials.

digues als eurodiputats no a les 65 hores

UGT demana Treball que no accepti ERO i acusa empreses d'exagerar la situació

Barcelona, 12 juny (EFE).- El secretari de coordinació sectorial d'UGT, Camil Ros, ha demanat a la Generalitat que no accepti cap ERO temporal motivat per la vaga de transportistes perquè no estan justificats ja que es tracta d'una situació puntual i no de força major i ha acusat les empreses d'"exagerar la situació".
Seat ha anunciat que avui presentarà un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) de dos dies de durada que afectarà a 8.806 treballadors a causa de la paralització de la producció a falta de subministrament a causa de la vaga de transportistes, i l'empresa Sharp Electrònica Espanya també ha presentat un altre ERO temporal a la seva fàbrica de Sant Cugat, que afecta a 387 treballadors.
En declaracions a Efe, Ros ha indicat que cap dels ERO presentats o anunciats està justificat, pel que ha demanat a la Generalitat que "no els accepti" ja que no responen a causes de "força major", sinó que es tracta de causes "puntuals i conjunturals" perquè les empreses que els han de subministrar no ho fan.
Per a Ros, no han de ser els treballadors els qui paguin els "plats trencats" d'aquesta situació ja que si s'accepta l'ERO aquests treballadors van a l'atur, cosa que els suposa una retallada de sou i cotitzacions.
En aquest sentit, Ros considera que els ERO són innecessaris perquè en el marc dels convenis col·lectius i convenis d'empresa es poden negociar mesures de flexibilitat, com recuperar les hores que es deixen de treballar, i ha recordat que, concretament, Seat ja les té, a més d'indicar que és en aquest escenari on els sindicats estan disposats a negociar.
Ros ha acusat les empreses d'"exagerar" perquè "s'està treballant i la situació no és per parar la producció", ha denunciat la "voràgine" que intenta buscar alarma i conflictivitat social i ha apuntat que "tampoc n'hi ha per a tant". EFE

Es destruiran un terç de llocs de treball amb les 60 hores

Amb la jornada laboral de 40 hores 3 persones treballen 120 hores setmanals, amb la jornada de 60 hores en treballaran dues, per tant una de cada tres persones pot perdre la feina si es tira endavant la directiva europea que vol situar la jornada laboral en les 60 hores.
Les 60 hores també poden comportar que les hores extres passin a ser hores a preu d’hora ordinària i per tant la reducció d’ingressos que això suposa en un moment que moltes famílies arriben just a final de mes per les hores extres.
Les 60 hores debiliten els treballadors es salten qualsevol legislació i/o conveni col·lectiu i situen que ha de ser de mutu acord en l’àmbit de l’empresa. Quants milers de persones tindran que acceptar l’acord o sinó seran convidats a perdre la feina.
En un moment a on segurament el que cal és reorganitzar el molt del treball cap a principis de qualitat, productivitat, competitivitat,.... allargar la jornada laboral en contra, ja que es prioritzar la política empresarial de competir per costos i no per qualitat.
Si es generalitza aquesta situació augmentarà encara la precarietat laboral, en un moment de destrucció de llocs de treball en la construcció però també en d’altres sectors, si un nega a treballar 60 hores, segur que en sortiran tres que si volen.
Passarem a una política salarial que intentarà pagar en salari de 40 hores però treballant-ne 60.
Davant d’aquest atac al conjunt de treballadors europeus realitzat principalment per la dreta francesa i italiana, cal una resposta global, unitària i majoritària, encara i som a temps cal que abans i durant el procés legislatiu al parlament europeu, la pressió ha de ser el més forta possible, cal la gent es consciencií que les 60 hores afecten a tothom començant per un mateix.
La construcció europea no pot passar per la destrucció de drets socials i laborals aconseguits fa cent anys, sinó per la construcció d’una Europa econòmicament prospera i socialment justa.

El cas Buretex i l’Ajuntament d’Anglès

En el tancament de la tèxtil d’Anglès, un dels principals responsables no ha estat el sector tèxtil sinó l’Ajuntament d’Anglès, segur que la situació econòmica, el sector tèxtil i la gestió per part de l’empresa i tenen a veure en l’anuncia’t tancament, però la mala política per part de l’ajuntament han estat clau.
L’Ajuntament d’Anglès per unanimitat –a finals de l’anterior legislatura- signen un conveni amb l’empresa Buretex pel qual cedeix una part petita de les naus –les més velles i degradades al costat de la Bures- a canvi el generós ajuntament en un acte miopia política i social requalifica tots els terrenys d’industrials a residèncials i per si no fos poc també assumeix la deute que l’empresa tenia amb l’Institut Català de Finances ICF -sinó recordo malament sobre 2 milions d’euros-.
Fa només uns dos mesos que es va tancar l’acord definitiu entre l’Ajuntament d’Anglès i ICF per traspassar tot el conjunt del deute de Buretex a l’Ajuntament. L’empresa queda lliure d’una carga financera –que feia molt temps que no pagava- i que en cas de tancament l’ICF tenia prioritat, un cop lliures d’aquest deute l’empresa no ha trigat ni dos mesos a anunciar el tancament.
En cap moment l’ajuntament s’ha adreçat a treballadors i/o sindicats, per demanar o opinió, ni va situar cap clàusula en el conveni a favor dels treballadors –molts d’ells ciutadans d’Anglès- per garantir com a mínim les indemnitzacions dels treballadors.
L’ajuntament a prioritzat la política de l’especulació urbanística per crear un Museu amb una maquina de vapor cedida per ex-treballadors de la Burés, els cost de tenir unes naus, a part dels 2 milions d’euros o més, és sobretot de 74 llocs treball estables i de tota la vida.
Ara l’ajuntament sortirà demanant ajudes quan el que hauria de fer és assumir responsabilitats, si hagués destinat tots aquests diners a donar suport a l’industria en comptes d’expulsar-la d’Anglés, les coses ara aniríem millor, la política fàcil d’aquest ajuntament és l’exemple del que no s’ha de fer.
Potser es justificaran dient que hagués tancat igualment: discurs fàcil, però la resignació no és una bona companya política, la bona companya és la valentia, com van fer la UGT a Anglés en el cas del tancament de la Bures, el primer que vam fer és evitar la requalificació urbanística i després buscar un industrial que volgués generar activitat i ocupació, el resultat no va ser ni fàcil ni ràpid. Però avui continua la seva activitat ara amb l’empresa Antex i els treballadors de Bures van poder cobrar part de les indemnitzacions, i alguns van trobar feina a Antex. Dues maneres oposades de compromís social i polític, l’UGT va apostar per una política d’economia productiva, i l’ajuntament d’Anglés ha apostat per l’especulació urbanística, a canvi d’un museu que ni de lluny generarà ocupació estable com pot crear l’industria tant en nombre com en qualitat.

Més de 10 maneres de parlar d’allò, sense dir-ho

Tot va començar en un context desafortunat fruit que aquells que guanyaven molt i de qualsevol manera ja no guanyaven tot el que volien, i el senyor Supryme, que viu allà dalt a l’esquerra, va marxar sense dir res i deixant unes quantes coses pendents.
Tot plegat ens va portar a un deteriorament quan tot anava d’allò millor, aquell ascensor que sempre pujava molt ràpid va agafar un virus anomenat alentiment, que provocava que cada cop pujar més amunt costes més, el virus podia tenir una fase expansiva encara més decadent i entrar en una situació complexa que portes cap a la recessió tot tornant a plantes inferiors.
Aquest cicle descendent va crear nerviosisme arreu, tothom ja contava fins a deu i alguns fins a vint a l’hora de comprar el que abans primer és comprava, després és pagava a crèdit i potser més tard és pensava si era necessari.
Un dia va sortir un dient que tenim un problema, o fem bondat o el joguet pot entrar en una situació complexa, uns perdran feines per motius de desacceleració del ritme de creixement, una nova terminologia legal encara no reconeguda per la reial acadèmia de la llengua de la pela.
L’alçada va deixar de tenir importància tot estava anant cap al cicle baix, sense que es fer res per poder tornar a cicles més alts, ningú de moment està disposat a superar i donar solucions a la situació del context econòmic actual.
Tot l’escrit per no parlar de la paraula prohibida que comença en consonant i acaba en vocal i que cada dia ens diuen que és més present, dins del text hi ha més deu maneres parlant d’allò sense dir-ho, podeu ampliar definicions.

Jornada Mundial per un treball digne

La Confederació Sindical Internacional CSI organitza pel 7 d’octubre d’enguany la Jornada Mundial per un treball digne, els sindicats d’arreu del món han d’organitzar actes d’ara fins el 7 d’octubre centrant-se sobre temes com: drets laborals, abolició de la pobresa i les desigualtats.
“La globalització afavoreix a alguns, però centenars de milions de dones i homes és queden al marge. Amb un sistema mundial incapaç de plantar cara a la major part de les necessitats fonamentals, com aliments assequibles, la necessitat de donar un enfocament completament nou a la globalització és més urgent que mai. La Jornada Mundial pel Treball Digne representarà una important mobilització internacional en la campanya per a fer del treball decent i la regulació de l’econòmia mundial una realitat en lloc de l’actual idea fixa de creure en les denominades solucions del mercat” aquestes declaracions de Guy Ryder, secretari general de la CSI, ens han d’animar a mobilitzar-nos hi ha treballar per un món sense injustícies.
Mentre escric o llegiu aquest escrit, des d’aquest racó de món a on els drets i el benestar existeixen, per nosaltres de ben segur incomplerts, en un altre racó la crisi alimentaria assassina molta gent, una mica més lluny en un altre racó hi ha sindicalistes empresonats per defensa el dret a la dignitat en el treball, tants racons de pobresa i desigualtats que cal eradicar.
Aquest racó del primer món cal que deixi de mirar-se el melic, no és suficient en que un estigui bé. La llibertat i la igualtat no pot ser plena, mentre les lleis del mercat generin fam i explotació laboral.