El duet populista de dretes Sarkozy – Berlusconi, amb la benedicció de la Merkel, estant prement l’accelerador de la construcció de l’Europa de dretes i reaccionaria, ja van començar en els seus països amb les polítiques d’immigració i seguretat, seguint per la retallada de drets dels treballadors.
L’Europa social passa per un dels seus pitjors moments, la no ratificació de la constitució europea per part de masses estats, està provocant un avenç de la destrucció europea, la construcció europea sempre havia avançat lentament però avançava, ara ens trobem en una situació de crisi de la construcció europea que mentrestant està provocant clars retrocessos.
En una setmana tenim dos exemples molts clars: l’aprovació de polítiques d’immigració en un sentit de seguretat repressiva i no d’integració i cohesió social i la ja coneguda directiva de l’ampliació de la jornada laboral de 60 hores, que vol portar a la precarietat laboral a tota Europa. Amb aquestes polítiques Europa s’equipara per baix i no per dalt, en comptes socialitzar l’estat del benestar potent del nord, s’estan guanyant les politiques liberals emmirallades en el model anglosaxó americà.
La política econòmica actual només vetlla pels que més tenen, també és un mal exemple d’igualtat. El Banc central europeu només vigila la famosa inflació, i mentre els preus de les matèries primeres cada dia més cares, l’euribor que està destroçant les economies familiars, i el tribunal de la competència que intervé en teoria per garantir el lliure mercat i el que està provocant és que administracions puguin contractar serveis per sota de conveni o que no és pugui garantir un preu mínim del transport, acabaran també proposant l’abolició del salari mínim interprofessional per garantir el lliure mercat.
L’Europa social passa per un dels seus pitjors moments, la no ratificació de la constitució europea per part de masses estats, està provocant un avenç de la destrucció europea, la construcció europea sempre havia avançat lentament però avançava, ara ens trobem en una situació de crisi de la construcció europea que mentrestant està provocant clars retrocessos.
En una setmana tenim dos exemples molts clars: l’aprovació de polítiques d’immigració en un sentit de seguretat repressiva i no d’integració i cohesió social i la ja coneguda directiva de l’ampliació de la jornada laboral de 60 hores, que vol portar a la precarietat laboral a tota Europa. Amb aquestes polítiques Europa s’equipara per baix i no per dalt, en comptes socialitzar l’estat del benestar potent del nord, s’estan guanyant les politiques liberals emmirallades en el model anglosaxó americà.
La política econòmica actual només vetlla pels que més tenen, també és un mal exemple d’igualtat. El Banc central europeu només vigila la famosa inflació, i mentre els preus de les matèries primeres cada dia més cares, l’euribor que està destroçant les economies familiars, i el tribunal de la competència que intervé en teoria per garantir el lliure mercat i el que està provocant és que administracions puguin contractar serveis per sota de conveni o que no és pugui garantir un preu mínim del transport, acabaran també proposant l’abolició del salari mínim interprofessional per garantir el lliure mercat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada