dilluns, 16 de juny del 2008

A les 6 a casa

La UGT de Catalunya ha presentat avui la campanya "A les 6, a casa!", veure video amb l'objectiu d'obrir un debat a la nostra societat sobre la distribució horària actual del mercat laboral i l'organització del temps de les persones. És una campanya adreçada a les persones treballadores, als empresaris i empresàries i a la ciutadania en general, per tal de r ep ens ar la gestió del temps a la nostra societat i proposar alternatives per un canvi de model productiu que inclogui els diferents temps de vida de les persones.
La secretària de Política Institucional, Eva Granados, i la secretària de Polítiques de Dona i Igualtat, Raquel Gil, han estat les encarregades de presentar públicament la campanya i han assegurat que amb un horaris laborals millor organitzats i més concentrats no només milloraria la qualitat de vida dels ciutadans i les ciutadanes, sinó que també augmentaria la productivitat de les empreses . Més hores al lloc de feina no significa més treball fet ni més productivitat, com ho demostren les dades: Espanya és el setè estat de la UE en quantitat d'hores treballades a la setmana (42,1 hores) i ocupa l'onzè lloc en productivitat per hora treballada (7,5 punts per sota de la mitjana de la UE-15) .
Segons les dades que han presentat Granados i Gil, les puntes horàries de treball al nostre país es concentren entres les 9 i les 13 hores i entre les 16 i les 20 hores, mentre que entre les 13 i les 16 hores Catalunya s'atura per dinar, amb el conseqüent allargament de la jornada laboral . El 51% de la població catalana ocupada treballa amb horari partit, un percentatge gairébé equivalent al 43,8% de catalans i catalanes que asseguren tenir problemes per conciliar la vida professional amb la personal i familiar . Mentre a Espanya el 10% de la problació encara està treballant a les 20 hores, a Alemanya, Suècia, Finlàndia, Noruega, França i el Regne Unit aquest 10% estan treballant fins les 18 hores.
Si al problema dels horaris extensius sumem la manca de serveis socials (residències per a persones depenents o places de llars d'infants), ens trobem amb un país que expulsa una part de la societat, principalment les dones, del mercat laboral: l'any 2002, el 10,4% de les dones ocupades catalanes va abandonar la seva vida laboral per tenir cura d'algun familiar , i segons dades del nostre sindicat, el 70,4% de les persones que treballen nomes a jornada parcial són dones .
En aquest sentit, la Cambra de Comerç estima que a questa pèrdua de capital humà femení té un cost de 12.152 milions d'euros, el que representa un 6,2% del PIB, és a dir, el pressupost de salut i eduació de la Generalitat en un any . I quan els dos membres de la parella mantenen la feina, el cost es tradueix, per exemple, en pagar cangurs que es facin càrrec dels fills des que surten de l'escola fins que els pares arriben de la feina: si multipliquem una hora de cangur per cinc dies a la setmana, una família pot pagar uns 3.000 euros l'any en cangurs. És a dir, que les despeses de la mala organització horària i la manca de serveis socials les paguem entre tots.
És per a tot això que la UGT de Catalunya reivindica un canvi en l'organització del temps de treball per assolir un horari laboral més compacte i productiu, que faciliti la conciliació de la vida labora, personal i familiar . Les principals propostes de la UGT de Catalunya són:
Millorar l'actual sistema de treball i la racionalització i organització horària, a través d e la negociació col·lectiva (per tal d'adaptar-se a la realitat de cada sector) .
Promoció de noves formes d'organització del treball (treball per objectius, alternança de setmanes llargues i curtes, etc.).
Fomentar les noves tecnologies com a eines que han de permetre racionalitzar el temps de treball.
Millorar la productivitat reorganitzant l'horari laboral per evitar jornades excessivament llargues que generen esgotament físic i intel·lectual.
De forma coordinada amb l'empresa, apostem per una major flexibilitat en la jornada laboral.
Millorar els permisos i excedències per tal que s'adaptin a les noves demandes socials.