divendres, 6 d’abril del 2007

14 d’abril: república catalana per tothom

El 12 d’abril de 1931 van tenir lloc unes eleccions municipals que van provocar un canvi de règim a l’estat espanyol ja que les esquerres van guanyar, uns dies després vam passar de la monarquia a la república amb tot el que va comportar de canvi social i polític.
Del 17 al 19 de març del 1931, a Barcelona tenia lloc una conferència de les esquerres, amb la participació de bona part de l’esquerra catalana d’arreu del país, en la qual es pren la resolució de crear un nou partit que aglutinés un espectre molt ampli de la societat catalana, sota el nom d’Esquerra Republicana de Catalunya i liderada per Francesc Macià.
Neix de la suma nacional i d’esquerres el gran moviment que un mes després guanyaria àmpliament les eleccions davant de la dreta regionalista de la Lliga, i que el 14 d’abril del 1931 primer a l’Ajuntament de Barcelona amb Lluís Companys al davant i principalment unes hores més tard, Francesc Macià, des del balcó del Palau de la Generalitat, proclamava la República Catalana com a Estat integrant de la Federació ibèrica, per una república que volia la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles del món, des dels drets tant dels homes com dels pobles i per afermar la pau internacional.
Quan parlem dels anys trenta sempre ens ve el record de les grans dates, el 31, el 34 , el 36 i el 39. Però el més important va ser el molt es va construir social i nacionalment en un temps tan curt i tan convuls. Els avis, com a mínim ideològics, de l’actual dreta van fer tot el possible perquè el avenços no es produïssin, però fins que no es van alçar amb les armes no ho vam aconseguir. Les esquerres vam treure la monarquia a les urnes i la dreta treu les esquerres amb les armes ja que per les urnes no ho va aconseguir, perquè el poble estava amb les esquerres.
La república va portar la democràcia a tot el poble, primer només pel fet de ser república amb el que comporta per tota la ciutadania que ens fa iguals, és a dir tota i no se’n salva ningú.
El 1931 es reconeix per primera vegada el dret a les vacances retribuïdes pels treballadors i treballadores.
El 1932 s’aprova l’estatut de Sau, que reconeix bona part de les aspiracions nacionals de Catalunya.
El 1933 s’aprova el dret a vot per les dones, fins llavors no hi havia sufragi universal, no fa tants anys que tothom pot votar.
Durant tota la república es fa una revolució pedagògica en l’educació, formant a les persones amb un esperit crític i de llibertat.
La llei de contractes i conreus que tenia com a filosofia: la terra per qui se la treballi.
Així podria posar més exemples per afirmar que aquells anys van ser sobretot uns anys de grans conquestes socials en un marc de construcció nacional. El 14 d’abril és un dia per commemorar especialment totes aquelles persones que ens considerem d’esquerres, republicanes i catalanes en el sentit més ampli de la paraula. És així que es van guanyar unes eleccions com aquelles municipals, des de la suma i la pluralitat però sobretot des del compromís de transformació i de ser proper a la gent, ja que tots som gent.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

El 14 d'abril és una diada de celebració personal i nacional

Anònim ha dit...

El 14 d’abril és un dia per commemorar especialment totes aquelles persones que ens considerem d’esquerres, republicanes i catalanes en el sentit més ampli de la paraula. És així que es van guanyar unes eleccions com aquelles municipals, des de la suma i la pluralitat però sobretot des del compromís de transformació i de ser proper a la gent.TORNAREM A GUANYAR ,TORNAREM A VÈNCER !

Anònim ha dit...

esta bé que algú expliqui la historia dels triplement vençuts: per ser d'esquerres, republicans i catalans.