dimecres, 18 de juliol del 2007

18 de juliol: un record contra les guerres i les dictadures

La revista il·lustrada Vu, de París, va publicar un reportatge fotogràfic de Robert Capa d’enorme dramatisme sobre la guerra civil espanyola. En la imatge més destacable, un milicià, vestit amb una granota blanca, es desplomava d’esquena, mort d’un tret. A la mateixa pàgina, sota l’epígraf «Comment-ils sont tombés» , apareixia un altre combatent malferit, ja a terra, amb el rostre crispat de dolor.
El milicià mort es deia Federico Borrell García, tenia 24 anys, era natural d'Alcoi i forner d’ofici.
Les guerres i les dictadures les decideixen els poderosos i les pateixen els treballadors -la població en general-. La fotografies de Robert Capa són un exemple real i dramàtic: un jove forner de 24 anys, mort perquè uns militars, certs sectors econòmics i la dreta, després que el resultat de les eleccions democràtiques que es van realitzar el 1936 en les quals el front d’esquerres guanya les eleccions i per tant la dreta les perd, decideixen que el que han perdut en les urnes s’ha de guanyar per les armes. Tant és l’enfrontament entre les persones d’una societat –guerra civil- l'important és per damunt de tot el control polític i econòmic.
La guerra civil espanyola, és un exemple com avui també la guerra de l’Irak, que les guerres no porten enlloc, només aporten morts i pobresa, el benefici és per la industria armamentística i els poders polítics i econòmics.
El 18 de juliol és un dia per seguir dient mai més, cal treballar per construir la pau i destruir les guerres i les dictadures. Tothom té dret a reivindicar els seus ideals, intentar canviar governs, fer revoltes ciutadanes, proclamar la independència d’un poble oprimit,vagues generals,... Però sempre des del respecte al que pensar el contrari. Actualment el sistema de les democràcies occidentals, és el menys pitjor, cal corregir-lo i millorar-lo, però sempre des del principi bàsic que cada persona té un vot i és lliure d’exercir-lo com consideri oportú. No hi ha llibertat individual sinó hi ha llibertat col·lectiva, però tampoc no hi ha llibertat col·lectiva sinó hi ha llibertat individual.

1 comentari:

Anònim ha dit...

lA LLIBERTAT INDIVIDUAL ES GUANYA AMB L'ESFORÇ DE CONQUERIR LA LLIBERTAT COL.LECTIVA.
COM SEMPRE UN POST MOLT ENCERTAT!