divendres, 20 de juliol del 2007

No feu l’amor: és delicte - Censuren el jueves


La censura política a l’any 2007 existeix, la retirada de la revista el jueves és un clar exemple que encara no es pot parlar i menys dibuixar tot. La casa reial és intocable, tant intocable que es veu que fer l’amor reial és delicte, especialment quan la posició no és exactament la més correcte. A partir d’ara si feu l’amor vigileu que no us vegi ningú, millor tanqueu la llum, ja que si us veu algú de l’Audiència Nacional, Pura i Casta us poden condemnar a dos anys de presó, i sobretot no crideu, l’amor s’ha de fer en silenci, i trèieu del vostre vocabulari romàntic les paraules rei i reina,amb els respectitius diminutius, perquè si fer l’amor a l’estil príncep són dos anys de presó si pugeu al nivells dels reis la pena és com a mínim de quatre anys de presó -notícia-.
Quan l’Aznar va anar a fer la guerra de l’Iraq, encara que sigui responsable de morts d’iraquians i de soldats, l’audiència nacional no el va denunciar pel ser còmplice d’assassinats: la guerra no és delicte. Ara quan una revista com el jueves fa un dibuix dels prínceps fent l’amor o senzillament fent sexe: això si que és delicte.
A partir d’avui es recomana per seguretat jurídica i no tenir que anar a la presó, fer la guerra i no l’amor.
Jo m’autoinculpo de fer l’amor -invent dels catalans per no pagar-.
Jo m’autoinculpo de quan faig l’amor fer-lo amb postures indecents.
Jo m’autoinculpo de fer l’amor amb la llum encesa.
Jo m’autoinculpo de fer l’amor sense seguir el criteris de la santa església.
Jo m’autoinculpo de criticar la casa reial.
Jo m’autoinculpo de ser república.
Jo m’autoinculpo per creure en la llibertat d’expressió
Jo m’autoinculpo d’haver enviat més d’un cop la casa reial a veure en roca.
Jo m’autoinculpo de publicar la imatge censura del jueves.
Jo m’autoinculpo d’animar a tothom a penjar la imatge del jueves en el seu bloc.


1 comentari:

Anònim ha dit...

Les anormalitats democràtiques de l'estat espanyol floreixen cada vegada que es qüestionen els valors rancis. Així s'expliquen la llei d'exclusió de partits, la censura de llistes a les eleccions, penalitzar opinions, i el retorn a les tenebres del segrest de publicacions. La baixa qualitat, democràtica i jurídica, dels magistrats de l'Audiència Nacional, és el millor aliat dels poders de l'Estat per executar, amb pàtina de legalitat, fets que només poden ser qualificats com atacs a la normalitat democràtica. Salut amic, i et reclamo unes fotos que m'has de passar.