Pimec de Girona, han tingut l’encert d’organitzar una jornada sobre la gestió dels recursos humans i la immigració -interculturalitat, muticulturalitat, gestió de la diversitat,...-. Encert perquè no tinc constància, per tant podria dir que és el primer cop, que una patronal fa una jornada per parlar de la immigració i en termes positius de debat i propostes per millorar la gestió de la diversitat a les empreses, tot sortint dels típics estereotips: la contractació en origen, la manca de ma d’obra, la religió,...
Una jornada a on hem intervingut gent de diversos àmbits: Universitat, empreses, sindicats, patronal i l’administració. Una jornada plural, a on totes les veus hem tingut el nostre espai per parlar i compartir. Si sabem entre tothom caminar junts per trobar solucions i camins, especialment en temes com és el de la immigració a on la tendència més habitual és que tothom es situa en la seva trinxera única i verdadera, serà llavors quan posarem nous pilars per la cohesió social, tot creant un bon estat català del benestar.
Davant de la pregunta a on esta la immigració? Als pobles i les empreses. Per tant la conclusió és que les polítiques d’integració social i cultural s’han de fer en els pobles i en les empreses per igual, fins i tot podríem arribar afirmar que la immigració passa més hores a les empreses que als pobles. També cal situar el problema de comunicació lingüística a les empreses, cada cop de més llengües, aquí la solució no ha de passar per més traductors, sinó per una aposta decidida, a on l’administració catalana és clau, en que la llengua vehicular en les empreses sigui el català, per aconseguir una integració cultural i també per trencar amb l’analfabetisme lingüístic que és crea en certes comunitats d’immigrants respecte el català i el castellà, analfabetisme lingüístic que és un mur per la formació professional de la immigració, sinó es té coneixement oral i escrit de la llengua difícilment aquesta persona es pot forma.
Aquest no és el primer cop que parlo de la immigració i segur que tampoc serà el darrer, el canvi pot ser, tot i que difícil però possible, que les empreses i les patronals amb els sindicats obrim camins de diàleg social, per plantejar acords en la base de la qualitat de l’ocupació, el dret al treball en igualtat d’oportunitats, la formació lingüística i professional,... Si sindicats i patronals treballéssim junts en aquest camí donaríem un exemple de que la integració és possible i per tant real.
Una jornada a on hem intervingut gent de diversos àmbits: Universitat, empreses, sindicats, patronal i l’administració. Una jornada plural, a on totes les veus hem tingut el nostre espai per parlar i compartir. Si sabem entre tothom caminar junts per trobar solucions i camins, especialment en temes com és el de la immigració a on la tendència més habitual és que tothom es situa en la seva trinxera única i verdadera, serà llavors quan posarem nous pilars per la cohesió social, tot creant un bon estat català del benestar.
Davant de la pregunta a on esta la immigració? Als pobles i les empreses. Per tant la conclusió és que les polítiques d’integració social i cultural s’han de fer en els pobles i en les empreses per igual, fins i tot podríem arribar afirmar que la immigració passa més hores a les empreses que als pobles. També cal situar el problema de comunicació lingüística a les empreses, cada cop de més llengües, aquí la solució no ha de passar per més traductors, sinó per una aposta decidida, a on l’administració catalana és clau, en que la llengua vehicular en les empreses sigui el català, per aconseguir una integració cultural i també per trencar amb l’analfabetisme lingüístic que és crea en certes comunitats d’immigrants respecte el català i el castellà, analfabetisme lingüístic que és un mur per la formació professional de la immigració, sinó es té coneixement oral i escrit de la llengua difícilment aquesta persona es pot forma.
Aquest no és el primer cop que parlo de la immigració i segur que tampoc serà el darrer, el canvi pot ser, tot i que difícil però possible, que les empreses i les patronals amb els sindicats obrim camins de diàleg social, per plantejar acords en la base de la qualitat de l’ocupació, el dret al treball en igualtat d’oportunitats, la formació lingüística i professional,... Si sindicats i patronals treballéssim junts en aquest camí donaríem un exemple de que la integració és possible i per tant real.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada