dissabte, 28 de juliol del 2007

Josep Pla: girovagant per Girona

Després de llegir Josep Pla, especialment quan parla de llocs que coneixes et venen diverses sensacions: la de tornar a passar per allà on ell també va passar i descobrir aquell petit detall amagat que només ell descobreix, l’opció de no tornar-hi a passar després de que ell et destrueix brutalment aquell carrer, la d’agafar el llibre i resseguir-lo per veure com han canviat els paisatges amb el pas del temps,...
Pla amb la seva contundència narrativa, pot fer-te present en les seves descripcions i al mateix temps el pot fer sortir corrents. El llibre de Josep Pla a Girona, té aquests dos aspectes, enlaira una part de la ciutat i al mateix temps en destrueix una altre.

És recomanable llegir el llibre, ja que et fa adonar del que ha canviat Girona en menys d’un segle, l’envelliment del pas del temps a Girona li ha anat molt bé. La Girona grisa i fosca que ens descriu Pla, ha donat pas a la Girona actual plena de llum i de gent. Els capellans han estat substituïts per turistes, els militars, que ocupàvem actuals edificis universitaris, han donat pas a gent jove d’aquí i d’arreu que venen a estudiar. De la Girona provinciana a la que intenta obrir-se a tothom.

Uns fragments del llibre Josep Pla a Girona:
-Un dia, passejant sota els grans plàtans amb el pintor Pascual, vaig saber que els francesos tenien intenció de fer arribar la gran avinguda fins la plaça de la Catedral. Continuant imaginàriament aquest passeig va a parar, en efecte, a la superba graonada de Santa Maria. Si els francesos haguessin tingut temps de portar a cap aquesta obra, Girona seria avui la ciutat més elegant del país.
-La plaça de les Botxes és una catedral botànica. De la seva alta volta de branques nues a l’hivern, plena d’aire ombrejat d’un verd salamandra a la primavera i a l’estiu, en sortien uns raigs d’avingudes que endolcien el pensament, de manyaga perspectiva.
-La Girona pètria, acabada i cristal·litzada és la de la riba dreta de l’Onyar. La de l’esquerra, llevat dels nuclis del Mercadal, de la plaça del Gra i de la plaça de l’Hospital, té una vaguetat suburbial caòtica, s’està fent a batzegades.
-De la Força, la vida, però sembla haver-ne fugit volant; ha quedat un carrer somnambúlic i fúnebre, una fantàstica baluerna, decrèpita, somniosa i fantasmal. La Força és la mòmia d’una època passada.
-Està situada en el punt més alt de ciutat i està posada d’una tal manera que tot el que viu al seu voltant queda arraulit, irrisori, mínim. Davant de la virilitat dels seus murs i contraforts, tot queda com aclaparat: els teulats de la ciutat, el paisatge, tan dolç, de la Girona fluvial, les frondes arbòries, les llunyanies. Tot queda petit i destenyit. Es produeix una ruptura de proporcions entre les mides normals del pastor i el ramat.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

No m´agrada gens en Pla, em costa llegir-lo per la quantitat de descripcions però també perquè assevera quan descriu i com bé dius tu , hi ha la part del "que no es veu del paisatge" i si us fixeu en les seves descripcions són contundents i força negativistes

Camil Ros ha dit...

El bo de Pla és que si la descripció t’agrada, entres a dintre, i és en aquest sentit que m’agrada pla: la capacitat de prosa i de síntesi juntes. També és cert que en el llibre de Girona, es recrea potser excessivament en el seminari i l'institut i abusa de les descripcions com tu dius. Sobre gustos, clàssics s’ha de llegir el a cadascú li vingui de gust. Els llibres han de ser per disfrutar i no una obligació. Per tant si no t’agrada Pla no el llegeixes que la vida continua també sense Pla, els clàssics i els moderns.

Àlex Sáez ha dit...

Camil,
Sort que la teva mare et fa tornar de tant en tant als teus orígens a Vallromanes... si sembles gironí de naixement! Una abraçada,

Àlex.

Camil Ros ha dit...

Una bona acollida a Girona, de la gent que t'envolta, aconseguix la plena integració amb un sentiment d'identitat gironí inclòs, la gent tancada gironina, per la meva experiència, en part és un mite.Navegi pels mar que navegi un tros meu sempre serà gironí. Gent com tu meu ajudat a coneixer i disfrutar Girona. gràcies. escrit des dels origens

Unknown ha dit...

đồng tâm
game mu
cho thuê nhà trọ
cho thuê phòng trọ
nhac san cuc manh
số điện thoại tư vấn pháp luật miễn phí
văn phòng luật
tổng đài tư vấn pháp luật
dịch vụ thành lập công ty trọn gói
thương lượng
thuyết mbp
erg là gì
nổi tiếng
chi square
nói chuyện trước công chúng
định lý
victor vroom
chiến thắng con quỷ
điểm cân bằng

Tần Thủy Dao mỉm cười nói:
- Phong nhi, ngươi chắc cũng đã biết hôm nay chúng ta gọi ngươi tới đây là vì chuyện gì.
Lưu Phong ngẩng đầu lên nhìn tam vị sư tôn, ánh mắt hắn dừng lại trước ngực của các nàng, nhìn một lúc, đoạn dừng lại cười nói:
- Là tam vị sư tôn muốn khảo nghiệm thành quả tu luyện của Phong nhi trong năm năm qua đúng không?
Thủy Mị Nhi nhìn hắn nói:
- Ngươi rất thông minh, bất quá ngươi chỉ đoán trúng một nửa. Hôm nay chúng ta gọi ngươi đến đây ngoài việc khảo cứu võ công của ngươi ra thì còn có một việc quan trọng hơn cần nói cho ngươi biết.
Lưu Phong cảm thấy có chút kỳ quái, lập tức liếc mắt sang Nghê Thường cầu cứu.Nàng đang định lên tiếng thì đã nghe Tần Thủy Dao nói:
- Phong nhi…đừng vội, trước tiên ta khảo nghiệm xem tu vi của ngươi tiến bộ đến đâu đã, sau đó hãy nói tiếp.
Nghê Thường thấy đại sư tỉ nói vậy, tự nhiên cũng không dám nói gì nữa.
Lưu Phong cảm thấy rất kỳ quái, bất quá hắn biết ba vị sư tôn rất thương yêu hắn, xem ra chắc cũng không phải là chuyện xấu, lập tức thản nhiên cười nói:
- Đã vậy, xin mời ba vị sư tôn khảo cứu.
Nghê Thường lập tức chủ động nói:
- Đại tỷ, nhị tỷ, để muội xem thử Thất Tinh Kiếm Quyết của Phong nhi như thế nào nhé.
Tần Thủy Dao gật đầu nói:
- Thất Tinh kiếm Quyết là do muội sáng chế ra, ngươi cũng nên tự tay kiểm tra, ta cùng nhị muội sẽ đứng một bên xem.
“Phong nhi, hôm nay khảo cứu không phải là chuyện bình thường, ngươi phải tận lực thi triển võ công đấy.” Nghê Thường cẩn thận dặn dò hắn, đoạn đưa cho hắn một thanh trường kiếm.
Lưu Phong cảm thấy mơ hồ, như thể ba vị sư tôn đang dấu hắn chuyện gì vậy, bất quá nhìn không ra đầu mối, không thể làm gì khác hơn là gật đầu, nói: