divendres, 27 de juliol de 2007

A tots els blocaries polítics del món

Fent una passejada d'estiu per la xarxa, he trobat el que podríem anomenar els deu manaments del blocarie polític, segur que els podem fer extensiu a tothom. Són aquests deu punts i segurament cadascú en posaria algun altre o en canviaria algun. I és el que podríem fer: els blocs han de ser també un espai de debat lliure, obert i plural, feu els vostres 10 punts –o el número que vulgueu- i compartiu-los amb tothom. Enteneu-los com una base de treball unes pautes que han d'evolucionar sempre, no com un dogma que ens separa, aquest són els deu inicials:

1- Escriu els teus propis articles.
2- Permet el debat en els comentaris i comenta personalment.
3- Escolta i llegeix a altres molt més del que escriguis (que les teves orelles siguin més grans que la teva boca).
4- Participa en els debats d’altres blocs.
5- No facis cas al cap de premsa i escriu el que vulguis.
6- No només donis les teves opinions, pregunta a l’audiència.
7- Expressa les teves opinions, no només les del teu partit.
8- No només escriguis sobre política (és un avorriment).
9- No abandonis el bloc passades les eleccions.
10- En resum, actua abans com a blocaria que com a polític.

Aquests escrit m’ha fet pensar i una de les conclusions és: intentaré que el debat en el meu bloc sigui més actiu, per tant miraré de contestar els comentaris, sempre des d’una perspectiva de continuar el debat generat en l’escrit inicial, especialment d'aquells comentaris que vulguin entrar en el debat i sempre de qüestions generals.

2 comentaris:

Anònima ha dit...

Ah, molt bé, doncs contesta el meu comentari de "Quan convé cal segar arran". Camil trobo a faltar que parli la persona, o sigui TU, no el polític, el sindicalista, el líder etc o posa-li el qualificatiu que vulguis. A vegades ens hem d'obrir per arribar a més gent. Tingues valor i coratge igual que el tinc jo. I, ja sé que això no són qüestions generals. No dubto que hi hagi un cor que batega al darrera dels teus escrits però demostra-ho. Una abraçada de tot cor! GC

Camil Ros ha dit...

Quan vaig parlar de qüestions generals, segurament vaig ser massa general. Precisament volia dir que de la part més personal o intima, aquest no és el seu espai. Aquest, és per a mi, un espai de reflexió social i política, de llibres, de cuina, de prosa... per crear debat i pensament. Les persones que ens dediquem per vocació a qüestions socials i nacionals, som sempre persones, perquè darrera d'una actuació sindical o política sempre hi ha un sentiment profund de igualtat i llibertat cap a totes les persones.