El nostre combat: Josep Pallach

El nostre Combat escrit per en Josep Pallach a París el 1954 i amb el pròleg de Manuel Serrat i Moret. En un país normal seria un llibre de capçalera, un clàssic de pensament polític català i el trobaríem a totes les escoles i llibreries. Allà on descansen els grans pensaments i pensadors, tot esperant que algú els torni a desvetllar per tornar a crear consciencia, aprenentatge i noves il·lusions pels somnis més vells: la llibertat i la igualtat.
El nostre combat, és per un costat un anàlisi crític des de l’esquerra i el paper de l’esquerra durant la república i els inicis del franquisme, sense oblidar la realitat política internacional d’aquells anys, la guerra freda i el paper d’Europa. Una crítica que al mateix temps planteja solucions polítiques i sindicals en la resistència interior com el paper de l’exili. En cap moment cau en el desànim del discurs, ans el contrari, traspua il·lusió de construir una societat catalana justa i lliure, el paper fonamental de la política, la organització i formació de la classe treballadora, sempre des d’un compromís socialista i català.
Tot llegint-lo i rellegint-lo, aquest llibre en aquell moment segur que va crear un debat útil, tot i que anava contracorrent, per plantejar el futur de Catalunya des de l’esquerra. Trobo a faltar avui, llibres i pensaments que aportin un anàlisi crític del nostre passat recent -la transició i l’Espanya...- per poder afrontar el nostre combat de futur: una Catalunya socialment justa i nacionalment lliure.

Alguns fragments del llibre:
Manuel Serra i Moret
*El nostre petit món és Catalunya,. Tan petit com és, tan endreçat com el podem tenir, i tan malmenat i rònec com ens l’han fet!
*Posar el fonaments d’una pàtria lliure i feliç.

Josep Pallach
*El partit polític, instrument de lluita i d’educació
*Per nosaltres, socialistes catalans, l’existència de la nació catalana és una realitat d’ordre sociològic i històric que s’expressa en la llengua, en els costums, en el dret i, sobretot, que dóna origen a un fet de voluntat col·lectiva.
*Una força social que reculli les tradicions d’esquerra, les relligui per sempre al moviment obrer i faci d’aquest el motor de la llibertat del nostre poble.
*La llibertat neix de les transformacions social, de la mateixa manera que no hi pot haver-hi llibertat de l’home en un règim econòmic de misèria i d’explotació de la misèria,
*No hi haurà triomf del socialisme sense la participació, cada dia més profunda i elevada de tot el poble a la construcció social. És per això que el socialisme és un humanisme.
*I si resta clar el fons polític del combat, el contingut social no ho és menys. Hem intentat donar-li arrel històrica; l’hem sustentat damunt el tarannà secular del poble català.