dimarts, 17 de juliol del 2007

Un discurs vital: Steve Jobs

La setmana passada vaig assistir a la trobada anual del Fòrum Carlemany, vaig conèixer el fòrum l’any passat amb la conferència que va realitzar el President Jordi Pujol -els presidents de la Generalitat sempre són Presidents mai ex-. Enguany van convidar a Emili Cuatrecasas, President executiu de Cuatrecasas Advocats.

La conferencia es va centrar en la competitivitat de les empreses familiars, un discurs d’un que ha fet molts discursos –sap combinar l’oratòria, la vocalització, la gesticulació i la ironia i ...-, tot i que va tenir l’error de parlar en castellà, perquè va justificar que així tenia un vocabulari millor, quan parlava un català perfecte, -tics de la burgesia barcelonina-.

Va construir un discurs àgil i estructurat; en part experiència pròpia, en part l’experiència de l’assessorament a les empreses més importants del país. Però em centro en la part final quan ens recomana que escoltem / llegim el discurs del fundador d’apple, Steve Jobs, un discurs vital, que ja ha donat moltes voltes per internet.

Un cop llegit i escoltat el discurs tens moltes sensacions, si no fos real la història, diries que és un muntatge per justificar el somni americà. Però resulta que és una veritat i són aquelles veritats que cal llegir i escoltar: són necessàries perquè les dificultats les transformem en felicitat. El discurs són tres històries: Unir diferents punts, l’amor i la pèrdua, sobre la mort.