Plataforma per la diada a Girona. Ara que s’ha posat de moda reagrupar-se, refundar-se, reformular-se, plataformar-se, electrocutar-se tot fent corrents, concentrar-se tot creant centres d'estudis.... Circula per certs ambients gironins el crear quelcom, i sinó com a mínim exercir el dret a la pataleta, de cara a que la Diada Nacional de Catalunya, institucionalment parlant, de l’any que ve a Girona, es celebri el mateix 11 de setembre. Les institucions gironines tenen un any per posar un monument a Rafael de Casanovas al vell mig de Girona, per poder anar fer l’ofrena, per cert que hi hagi espai per xiulets, i contractar el Celler d’en Roca, perquè prepari una recepció-refrigeri, pica-pica no queda fi, a l’alçada de la diada nacional. Cada any se’n parla i l’any que ve tot igual.
Els empresaris tenen la consigna ben apresa. Empresari que et trobis aquests dies per Girona i tingui que veure alguna cosa amb la FOEG, tenen la consigna ben apresa, quasi literal, davant de la pregunta del perquè de portar al Rei, la resposta és: Si portem en Montilla a molt estira una pagina de diari català, si portem en Zapatero potser una pagina i mitja dels diaris espanyols, si portem el princep una pagina i mitja de diaris i revistes del cor espanyoles, si portem al rei portades arreu, dos pagines o més a tots els diaris revistes del cor i reportatges televisius. Diuen que per l’any que ve estan mirant de contactar amb el George Bush o amb en Benet XVI, de moment té més punts en Bush, així es garanteix presència de la patronal gironina al New York Times.
El síndrome post President. L’altre dia durant l’entrega de les medalles d’Or de la Generalitat als President Jordi Pujol i Pasqual Maragall, van fer una competició per veure qui era el més patriota o qui la deia més grossa. Tots ells parlant de nació amunt, nació avall, de pàtria, de rauxa, del President Macià, de reformes constitucionals,... i de tot el que es tenia que fer d’ara endavant. Tot estant d’acord, hagués preferit que de tot el que van dir algunes de les coses l’haguessin fet mentre eren Presidents, van aplicar aquell proverbi xines que diu: a la vejez viruelas.
Els empresaris tenen la consigna ben apresa. Empresari que et trobis aquests dies per Girona i tingui que veure alguna cosa amb la FOEG, tenen la consigna ben apresa, quasi literal, davant de la pregunta del perquè de portar al Rei, la resposta és: Si portem en Montilla a molt estira una pagina de diari català, si portem en Zapatero potser una pagina i mitja dels diaris espanyols, si portem el princep una pagina i mitja de diaris i revistes del cor espanyoles, si portem al rei portades arreu, dos pagines o més a tots els diaris revistes del cor i reportatges televisius. Diuen que per l’any que ve estan mirant de contactar amb el George Bush o amb en Benet XVI, de moment té més punts en Bush, així es garanteix presència de la patronal gironina al New York Times.
El síndrome post President. L’altre dia durant l’entrega de les medalles d’Or de la Generalitat als President Jordi Pujol i Pasqual Maragall, van fer una competició per veure qui era el més patriota o qui la deia més grossa. Tots ells parlant de nació amunt, nació avall, de pàtria, de rauxa, del President Macià, de reformes constitucionals,... i de tot el que es tenia que fer d’ara endavant. Tot estant d’acord, hagués preferit que de tot el que van dir algunes de les coses l’haguessin fet mentre eren Presidents, van aplicar aquell proverbi xines que diu: a la vejez viruelas.
1 comentari:
Ai, Camil, és xinès això de " a la vejez viluelas"? Déu n'hi do amb els catalanets de pro, el país només el volen si té projecció social. Ai que patirem!
Publica un comentari a l'entrada