Ja són aquí: els rovellons -mongetes amb rovellons-

Abans de que ens arribi la tardor, les darreres pluges d’estiu ja ens han portat un dels menjars més exquisits de la nostra cuina: els bolets.
Aquests personatges que ens donen gust i color tota la tardor i que converteixen els boscos en processons d’homes i dones en busca d’aquestes joies que els boscos amaguen darreres de matolls o sota la pinassa.
Ja tenim rovellons, rossinyols, trompetes de les morts, i espereu que estant a punt d’arribar un dels grans: els ous de reig, que fins i tot en cru ja són boníssims.

Mongetes de santa pau amb rovellons i cansalada
Un plat amb majúscules pot ser aquest, la combinació de les mongetes, els rovellons acompanyats de la cansalada viada. Anem per feina.
Unes mongetes de Santa Pau, que ja en trobem les primeres d’enguany, les posem al foc molt baix en una olla i aigua, quan arranqui el bull canviem l’aigua, -si són de l’any passat les haurem de posar el remull el dia abans amb una mica de bicarbonat-, un cop canviada l’aigua i tornades als fogons, salem l’aigua i les deixem bullir a foc molt lent durant una hora aproximament, és qüestió d’anar-les provant fins que se'ns desfacin a la boca però que per fora quedin fermes i no salti la pell. Si us fa mandra sempre teniu la possibilitat de comprar-les bullides, mai serà el mateix.
En una paella amb força oli saltem els rovellons, que haurem salat, quan estiguin a mig fer posem la cansalada viada, que ens ha de quedar cruixent, i quan estigui quasi a punt tirem all i julivert perquè l’oli agafi també un punt de gust d’all que amb el gust dels rovellons i la cansalada tindrem un oli exquisit per amanir les mongetes.
I ja està, en un plat les mongetes amb els rovellons i la cansalada tot amanit amb l’oli de la paella i posem una mica més d’all i julivert cru per damunt dels rovellons. I a disfrutar d’un plat clàssic de la tardor que jo en menjaria tot l’any, una barreja de productes ferms i consistents. L’únic perill són els efectes secundaris de les mongetes, però val la pena arriscar-se, i si després resulta que patiu o feu patir un atac amb armes d’olor massiva és qüestió d’agafar aire i esperar que vinguin nous i millors vents.

Nota: encara està en fase de construcció però podeu trobar les meves receptes al nou bloc: la cuina d’en Camil.