En aquests darrers temps el ministre d’economia, Pedro Solbes, està fent tots els punts per ser nominat el pitufo gruñon de la política espanyola. Res que no digui o pontifiqui ell està malament i s’ha de desautoritzar.El seu principi bàsic és afirmar que l’economia espanyola és la re....a amb patinet. Sempre i quan no es facin gaires millores socials més i no es descentralitzi massa, s’han de tenir contents els gurus de l’economia espanyola i mundial, i això de les millores socials no queda bé, i descentralitzar l’estat espanyol menys. El millor que hi ha perquè la borsa vagi bé, és que les grans corporacions anunciïn grans retallades d’ocupació i que els governs plantegin grans retallades socials i res de donar massa autonomia per garantir la unidad del mercado.
Per què intenta permanentment fer una lectura restrictiva, per no dir contraria, al que legisla l’estatut de Catalunya, com no voler tenir en compte l’increment de l’immigració a l’hora de revisar el finançament o respecte a les inversions en infraestructures que ens pertoquen.
Per què ha desautoritzar la ministre d’habitatge quan dona suport a una política d’habitatge d’Andalusia per apropa l’accés a un habitatge digne per tothom. Per que contradiu el ministre de sanitat quan planteja incloure dins de sanitat pública bona part de les despeses en dentistes fins als 15 anys.
A que responen aquestes reaccions de Solbes: davant de la deriva ultra-dreta del PP en Solbes vol refundar el centre – dreta espanyol i centralista des de l’esquerra; s’han repartit els papers i a ell li ha tocat el paper de policia dolent. Els resultats no crec que siguin bons ja que el que poden guanyar pel centre o poden perdre per l’esquerra i el que poden guanyar a l’Espanya profunda o poden perdre a Catalunya.
9 comentaris:
Hola K1000, en Solbes és el que és coneix com a CONSERVADOR D'ESQUERRES. és un bon economista que es regeix per les antigues receptes del Bundesbank, que és per el que de veritat té perfil, Governador de Banc Central.
El que ens cal és una mica d¡imaginació i atreviment, perque si no d'altra manera ho tenim força fotut.
Ell és el dissenyador del model econòmic que hem estat utilitzant els darrers 15 anys, recolçar el creixement en el toxto que en el seu moment va funcionar prou be.
Ara es necesita una altra cosa.
Salut i €
Camil, en català és el barrufet rondinaire.
Em sembla que qui ens vol vendre fum són aquests ministres que de cop i volta (precisament quan s'acosten unes eleccions)llencen coets carregats de grans ambicions socials, que la veritat, tampoc és marca de la casa, les ambicions, si el llançar coets. Encara em sonen les paraules i promeses de Zapatero donant tota la llibertat de decisió al que decidís el Parlament, sobre el nou estatut. Ja tremolo, demà el ZP vindrà a Gavà on el pscPSOE celebra la Festa de la Rosa i amb lo gentils que estan, veti a saber fins a un poden arribar amb les promeses, sort que en Solbes, malgrat tot aquest circ, toca de peus a terra. Sap greu, però la realitat és molt dura
Discrepo en part del teu comentari sobre el vicepresident del Govern Sr. Solbes, en tant que fa la seva feina. El model econòmic que ha comportat gairebé 14 anys d’una economia positiva pel nostre país va ser dissenyat per aquest ministre. El debat s’ha de centrar al meu entendre en com es redistribueix entre tothom el creixement econòmic d’aquests anys. Els salaris han estat un dels elements (per la seva contenció) que han permès aquest creixement. Crec doncs, que la distribució ha de partir d’un increment dels salaris, especialment els més baixos, i no per donar 2500 .€ per un fill, o els dentistes per a nens. El tema de la vivenda mereix un anàlisi a part. El cost de la vivenda ha crescut de forma desmesurada, però és que el nostre model (adquisició de la vivenda en l’àrea urbana) és el més car de tots els models. Potser hem d’incentivar el lloguer i allunyar-nos (això si, amb una bona xarxa de transports) dels grans nuclis urbans. Aquest debat, segurament s’ha retardat massa temps (políticament no convenia) però ara que els indicadors econòmics canvien, no es pot diferir més temps. Desprès de les eleccions segurament serà el millor moment i segurament un dels elements que condicionarà aquest debat serà el model de país. Per afrontar aquesta nova situació el millor és un estat federal, on cada part de la federació suporti els seus encerts i els seus fracassos.
El problema és que portem 15 anys en un model econòmic conservador que és un globus que potser explotarà, es desinflarà,... s’ha basat en el benefici empresarial fàcil amb poca inversió i la macroeconomia per fer feliç a la classe política dirigent. S’ha creat més ocupació que mai és cert, però al mateix temps s’ha creat més precarietat que mai, s’ha destruït més ocupació estable que mai, i els treballadors estan més endeutats que mai. És a dir s’ha creat més riquesa que mai i s’ha repartiment menys que mai. I un dels gurus com dieu és el Solbes. Fins que no és creí un model econòmic basat en la inversió productiva i en la qualitat i estabilitat de l’ocupació, cada cop que plogui una mica hi haurà perill de grip econòmica, i la vacuna és fer més gran l’estat del benestar.
El Banc central europeu la seva prioritat és el control de la inflació, la resta: com viu la gent, el seu nivell d’endeutament, el problemes socials derivats de la seva política econòmica,... no li donen cap importància.
Respecte a les promeses incomplertes és dels grans problemes de la política actual. Tan incompliment és dir una cosa i després no fer-la, com votar a favor d’una llei i després fer-ne una lectura contraria o restrictiva.
Home, com han dit alguns abans, el Solbes va dissenyar l’actual model econòmic, el que suposadament ens ha donat una certa estabilitat i ens ha dut a on estem. Si era el millor model o no, no ho sabrem mai, només podem teoritzar. En qualsevol cas, Espanya havia de convergir amb Maastrich hi ho va fer (amb nota diuen), els catalans ens va anar malament? El que és segur és que no ens va anar tot el bé que ens podia haver anat!
Ara, tornant a les desautoritzacions i crítiques del Solbes a alguns projectes dels seus ministres, tocar de peus a terra i/o rebaixar l’eufonia preelectoral és un exercici de responsabilitat que algú ha de fer.
Lo de la junta d’Andalusia i les vivendes genera estupor, al carrer sents coses com:
“Amb quins diners ho pagaran? Apa ja ens torna a tocar pagar per als andalusos! Qui guanya 3000€? Haurem d’anar a viure a Andalusia!! Hauran de deixar d’invertir el programat a Catalunya! Tot per als andalusos!” i un llarg etc. que lluny d’alegrar a la majoria de la gent de casa nostra els emprenya i crearà més enfrontaments entre comunitats. Com tu mateix dius ens volen fer una lectura restrictiva de l’Estatut i en canvi a Andalusia ....
Si, és cert, com apunten en una resposta, gran part del creixement econòmic ve de la contenció salarial dels darrers anys, contenció que s’ha vist desbordada per els preus i de forma molt especial pel de la vivenda – totxo, el totxo en que s’ha basat el creixement econòmic és el mateix que ofega a la classe treballadora en aquests moments – per això cal aplaudir iniciatives com la dels 1000€ de la UGT, que tot i ser pionera arriba tard, que sempre és millor que mai...,
Arribar a 1000€ en un horitzó no massa llunyà (2 ó 3 anys) garanteix l’accés a la vivenda?
Una altra perla del carrer: 2500€ per fill només beneficia als immigrants! Que són els únics que fan fills a Catalunya! :-( , (és l’efecte plataforma per Catalunya?)
I així podríem anar fent i dient, però deixem espai per a la reflexió i el debat, encara que una mica d’acció no ens iria gens malament!
Salut i força!
Camil, et recomano llegeixis atentament un informe que ha realitzat la Fundación Alternativas sobre la renta i privacions a Espanya, realitzat per la professora Rosa Martínez López. Cal una política económica amb perspectiva social, esta clar, però aquest és un debat que no es pot fer sense un mínim de seriositat, i la proximitat d'unes eleccions no ajuden massa.
Lluís ja tinc l’estudi de la renda que em deies el llegiré, de totes maneres aquest bloc com tu ja veus vol està fora del debat partidista excloent, respecte a la defensa d’en Solbes com a ideòleg del creixement econòmic és un debat del got mig ple o mig vuit o fins i tot com deia l’Espriu la veritat és un mirall trencat en mil bocins. El model liberal de Maastrich ens ha portat a una economia dèbil, sense una direcció política clara, i que el més dèbil la pateix més, avui em deia una treballadora que aquest agost la hipoteca li han pujat 50 € més, aquesta és la petita realitat que veig i escolto cada dia, i a partir d’aquí crec que cal superar el discurs conservador d’en Solbes i apostar crec per un model econòmic i social millor, una societat millor, un llibre de John Kenneth Galbraith.
Vull agrair l’ambient de debat que s’està creant en aquest bloc, m’anima a continuar escrivint i sobretot a debatre des del respecte, cada comentari crea un punt més en comú per tothom del debat, les diferències i el consensos canviarem les coses, malgrat la campanya electoral seguim construint un espai social català. Gràcies
Let’s go through a quick step-by-step information on 바카라 means to|tips on how to} play live casino games online. Looking for one of the best place to play live roulette online in Malaysia? You’re not alone – half the country seems to be going loopy for the old 36-wheel. However, finding one of the best place to have a spin or two is not any easy matter. If your interests embody other live vendor gambling providers, the search becomes much more difficult.
Publica un comentari a l'entrada