Fins el 16 de setembre Perpinyà és converteix en la capital mundial de la fotografia, principalment de fotografia social i de denúncia: la crueltat de les guerres, la injustícia de la fam, la denúncia de la marginació als barris de les grans ciutats, l’abús del poder, els nous feixismes...
Des d’un convent fins a una caserna; passant per un restaurant després haver anant al castellet; arreu de Perpinyà les fotografies són les protagonistes que et criden a cada racó, perquè t’aturis un instant tot observant aquella imatge muda que et parla.
Les fotografies tenen el misteri de captar aquell instant i fer-lo sempre present, que quan la tornes a mirar et recorda aquell moment i els records. L’art de la fotografia té la capacitat de transformar aquell paisatge en un quadre del millor pintor, aquella injustícia en una manifestació de denúncia permanent,aquell present en un acte memòria històrica,...
Des d’un convent fins a una caserna; passant per un restaurant després haver anant al castellet; arreu de Perpinyà les fotografies són les protagonistes que et criden a cada racó, perquè t’aturis un instant tot observant aquella imatge muda que et parla.
Les fotografies tenen el misteri de captar aquell instant i fer-lo sempre present, que quan la tornes a mirar et recorda aquell moment i els records. L’art de la fotografia té la capacitat de transformar aquell paisatge en un quadre del millor pintor, aquella injustícia en una manifestació de denúncia permanent,aquell present en un acte memòria històrica,...
Aquesta és una bona oportunitat per fer una bona passejada per la capital nord catalana, desconeguda per molta gent, el país comença o acaba més enllà dels Pirineus. Una ciutat cuidada, pots arribar fins el castellet anant pels costat del riu envoltat de gespa i flors, després t’endinses pels carrers estrets a on et pots trobar les botigues de les primeres marques de roba al costat de les botigues de tota la vida a on pots trobar el vinagre de Banyuls o una selecció del vins del Rosselló.
2 comentaris:
El proper cap de setmana no faltaré a la cita de Perpinyà. Hi ha dues coses que m'impressionen d’aquestes exposicions, d’una banda poder recórrer el món no anant més enllà de 10 carrers. D’altra el colpidor que pot arribar a ser la bellesa d’una instantània que recull un fet tràgic o inclús miserable. Serveis per reflexionar. Ho recomano.
Hi vaig cada any! i sempre em recorda, a l'inici de curs escolar, que no a tot el mon fan vacances i tenen les nostres prestacions i les nostres seguretats,i que encara que ens queixem,sovint no ens adonem que vivim en un estat de benestar "suficient".El recull de magnífiques fotografies ens ho recorda.
Publica un comentari a l'entrada