dijous, 8 de novembre del 2007

Crisi real o psicològica

En quin punt es troba l’economia: com diria aquell depèn del dia del mes, o com diria l’altre depèn d’aquí li preguntis.
Les crisis econòmiques actuals ja no són com aquelles que expliquen els llibres d’història contemporània, que eren clares, contundents i es veien a venir de lluny i si no les veies et queien a sobre de cop.
Avui quan sembla que tot va bé, perquè la situació general és bona, resulta que no veus que al teu costat la destrucció d’ocupació és lenta, amagada però permanent, que cada dia la precarietat laboral és més gran encara que les grans dades diguin que baixa la temporalitat, que és poc però cert, però que la temporalitat sigui més baixa no vol dir que els salaris siguin més alts.
Quan sembla que fins i tot s’ha aconseguit el miracle que les bombolles no es trenquin, resulta que la pujada dels tipus d’interès cada dia està trencant més bombolles de l’economia familiar de les hipoteques, i la crisi financera americana provoca una aturada per part de la banca a l’hora de renovar la poliça de crèdit de les petites i mitjanes empreses i ja no parlem de noves inversions especialment allò relacionat amb el sector de la construcció.
La situació econòmica actual, permet confirmar que després de la pressió bancària aquesta està provocant una crisi com a mínim psicològica en certs sectors empresarials, és a dir por, ja que estan augmentant la no renovació de contractes temporals, acords individuals d’acomiadament i aturant certes inversions. Primers símptomes de crisi psicològica, després d’aquesta pot venir la real també. La contradicció permanent del sistema capitalista com diria el meu vei.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola K1000.

El problema en una economía del model que tenim a Espanya és que les bases del creixement es fan sobre el sector de la construcció i derivats i amb una contenció de costos brutal provocat per la vinguda de la inmigració massiva.

Els efectes de l'escat de la bombolla ens els començarem a trobar, malauradament, l'any vinent que serà quan els efectes de la caiguda de l''activitat del sector el que desencadenarà un efecte en cadena semblant al joc de les fitxes del dominó.

El gran problema es que no tenim cap sector substitutiu que estiri de l'economia com ho ha estat fent la cosntrucció i els efectes es calculen en una destrucció de l'ocupació de un mig milió directa i de un alre mig milió de les activitats auxiliars.

La gran majoria dels crèdits que darrerament donaven les enttats bancàries son SUBPRIMES ja que de una part és sobretaxaven per tal d'aconseguir un finançament del 100% i per altra l'endeubtament familiar s'apropa perillosament al 60% de mitjana, la gent es trovarà que ni tan sls venent l'habitatge es podràn deslliurar dels deubtes, és una bola que noté aturador i que en el nostre PIB representarà un impacte negatiu de més de 5 punts, tot un drama.

Per acabar-ho d'adobar les previsions econòmiques de l'equip Solbes no fan mes que ser corretgides a la baixa per a tothom situan-se actualment ja en el 2,4% les mes favorables i en aquest pais, crèixer per sota del 2,8% vol dir crear atur.

Mal panorama ens queda per endevant.

Salut i €