dilluns, 5 de novembre del 2007

Per uns aeroports públics, catalans i de qualitat

Fa unes setmanes la UGT de Catalunya feia pública la seva posició davant dels traspassos dels aeroports i anunciava els perills de privatització -diari de girona,
el punt-.
Mentre aquí anem discutint de tants per cents, de formes jurídiques, de participació dels agents econòmics i socials, desplegament de l’estatut. Allà la dreta espanyola ho té molt clar, traspàs si però als seus amics i amigues de les empreses privades, en Rajoy així ens ho va dir la setmana passada, l’aeroport del Prat, i altres també, pels seus amics, sota l’excusa que la gestió millora la competitivitat, el que segur que millora són els comptes de resultats de les seves empreses. Antes privados que catalanes.
Els aeroports com a elements estratègics d’un territori sempre han de ser públics, ja que han de respondre als interessos del territori no als interessos empresarials. Estem d’acord que hi han de participar tots els agents econòmics i socials, però la gestió i la direcció ha de ser pública i de l’administració més propera, és a dir la catalana.
Cal que siguin un factor clau de dinamització econòmica i territorial, per això la gestió i les inversions han de ser àgils i això si es vol no és contradictori amb la gestió pública. Els aeroports són el primer que veu la gent quan arriba a Catalunya, i per tant han de ser de qualitat, entenent per qualitat no només la competitivitat sinó també la qualitat del servei, i el servei només es pot garantir amb la qualitat de l’ocupació, i la qualitat de l’ocupació només es pot garantir amb formació, horaris conciliadors i salaris dignes. El baix cost dels bitllets d’avió no poden sortir de generar més precarietat salarial, el comerç i l’activitat econòmica dels mateixos aeroports no pot ser com fins ara que siguin amb salaris de menys de 1000 € -handling, bars, botigues, lloguer de cotxes,...-.
Els traspassos públics de l’estat a la Generalitat mai han suposat una retallada de drets laborals dels treballadors traspassats, ans el contrari, ara els processos de privatització han suposat sempre un empitjorament del servei i la destrucció d’ocupació estable. Un exemple públic el traspàs de les polítiques actives d’ocupació, un exemple de privatització com el cas de Telefònica, que cadascú analitzi cada cas. Jo ho tinc molt clar: aeroports públics, catalans i de qualitat.
Per tant, com que aquí no s’han de fer túnels, el traspàs dels aeroports ja, no donem temps a la dreta, i que el compromís de l’esquerra que governa sigui una realitat.
I sinó sempre ens quedarà l’aeromodelisme.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Seria molt convenient que els sindicats a part de criticar a la dreta, tot i que ara no governa, que comencessin a fer-li alguna manifestació al PSOE i a l'amic Zapatero que són els que governen, i és que el gran perjudicat en tota aquesta miseria de Rodalies és el treballador i el seu lloc de treball.

Anònim ha dit...

Les intencions de la dreta són privatitzar allò que dóna beneficis i deixar que l'Estat es faci càrrec dels serveis que són deficitaris econòmicament (així ho paguem entre tots)
Pel que fa a Aena, quan governava el PP ja ho tenien tot preparat per privatitzar les àrees de negoci més importants. No van ser-hi a temps però la seva idea segueix sent la mateixa. Espero que es quedi en una idea i prou.

Anònim ha dit...

Aena ingressa les mateixes taxes per cada passatger, tant si vola amb un bitllet de baix cost, com si ho fa en un paquet xàrter o en primera classe d'un vol regular. Les companyies d'aviació paguen per cada aterratge la mateixa tarifa, segons el pes màxim de l'aeronau. La diferència del baix cost es fa més evident en l'àmbit de les relacions laborals contractes, salaris...), model d'organització, finançament i ltres. Ryanair no solament trenca esquemes i maneres de treballar sinó també alguns principis clàssics de l'economia de mercat. No tot s'inventa a l'universitat.