diumenge, 18 de novembre del 2007
Qui no estat mai immigrant
Qui no ha marxat mai de casa la mare i el pare
Qui no ha marxat mai de l’escola
Qui no ha marxat mai del poble o la comarca.
Qui no ha somiat mai anar a l’altre punta del món
Qui no ha somiat mai en un món millor
Qui no ha somiat mai viure en un altre país.
Qui no ha tingut mai una amiga d’un país enllà
Qui no ha tingut mai un amic d’un color de pell diferent
Qui no ha tingut mai un familiar nascut fora d’aquí.
Qui no ha pensat mai que potser soc jo el diferent
Qui no ha pensat mai que l’immigrant ets tu mateix
Qui no ha pensat mai que la única raça és la humana.
Qui no ha sentit mai vergonyà del veí
Qui no ha sentit mai el rebuig del proper i l’abraçada del desconegut
Qui no ha sentit mai que està més lluny de la dreta que del guineà.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Brillant reflexió amic Camil.
En la teva línia.
Per cert, el G-3 et va trobar a faltar.
Encara existeixen persones que no s'han tret la bena dels ulls, i com a societat continuarem caminant torts, o simplement no caminarem (per no dir que els crancs tenen una divertida manera de moure's), fins que no destruïm els prejudicis que tant mal fan a l'avenç del nostre país.
Eric Luna
realment arxibona aquesta reflexió.Només puc dir-te chapeu.
chapeau, perdó
EN PROSA O EN VERS, LES TEVES REFLEXIONS SÓN INCOMPARABLES!
EL GEL EXTERN ESDEVÉ CALOR INTERNA!
UN IMMIGRANT ÉS MOLT MÉS QUE UN COS,UN ESPERIT, UN SER HUMÀ,ÉS RECORD, FANTASIA,FUTUR,PENSAMENTS, I SOBRETOT "PERSONA" AMB RELACIONS JA ESTABLERTES I ALTRES PER DESCOBRIR.
Publica un comentari a l'entrada