
Si no saps com millorar resultats electorals, després d’una derrota que encara no la reconeixes, has de dir que és culpa de Catalunya, que aquella gent que viu dels Monegros cap a la mediterrània són una colla d’insolidaris, que tot ho volen per ells; viuen del xantatge permanent; s’han inventat una cosa que és diu nacionalisme amb l’únic objectiu de trencar Espanya; i per si no fos poc també han inventat una llengua per impedir que els nens parlin la llengua de la Pàtria i com que només pensen amb els diners, ara posen multes per rotular els comerços.
Però si d’aquesta manera funciona d’un altre també: sota el paraigües del vot de la por i del vot útil. Vot en contra per evitar que vingui el monstre: aquell monstre que ens eliminarà com a poble i ens retallarà tots els drets com a persones; ens recordaran d’on venen, que diuen i quins són els seus avis i que pensaven hi van fer; seran la forma directa -sense intermediaris- de barrar el pas a la destrucció, ahir cridaven contents: NO PASARAN.
Si buscaves aquells que ens han de fer respectar davant de Madrid, tant davant dels uns com dels altres, encara que diferents quan toques el moll de l’os: ens diuen que tots són iguals. El que cal és una gent que per damunt d’ideologies tingui Catalunya, com el gran somni planetari;, i com que els que venen després han tret pitjor resultat que nosaltres, aquests són els garants de la pàtria.
Si tu que has fet tots els esforços ideològics i patriòtics per parar els peus als primers, has utilitzat tota l’artilleria democràtica: has manifestat que entre nosaltres i ells, tu decideixes? que el melic de la coherència nacional, la transformació social i la garantia de no vendre’s el país per un plat de llenties: som nosaltres –com sempre-. El resultat final és culpa d’una nova cosa que es diu bipolarització o vot útil, que evidentment va contra Catalunya.
Aquesta són algunes de les funcions del producte electoral millor actualment: Catalunya.
Si no esteu d’acord no és culpa meva, ja que jo sempre escric per Catalunya, i quan les coses les fas per Catalunya mai t’equivoques, sempre és culpa primer d’Espanya, després del vot de la por, sinó del vot útil, i així anar fent fins el final del final de les justificacions.
Va reflexionar la mosca politòloga, tot reflexionant que no es pot reflexionar amb l'eufòria o les cares llargues del moments, les reflexions en calent tant des de l’èxit o el fracàs acostumen ha ser esbiaixades, sembla que tot ha canviat però segurament tot ha quedat més o menys igual, tindrem que sigui analitzant segurament la fredor de les reflexions serenes, seran millor que les presents d’ahir i avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada