dissabte, 22 de març de 2008

...i de casa no ens tregueren

Escrit publicat a edp.cat com a blocaire convidat, l'Eduard sempre aportant noves idees a la girosfera.
Aquell dilluns, de quasi primavera, el dia es despertà content i feliç, l’aire que es respirava tenia una fragància especial: una mica de tranquil·litat després del tsunami informatiu, una mica de pau i llibertat després de la temuda reconquesta, totes les mosques van preparar un dinar de festa major per celebrar-ho.
La gran onada vermella encara dormia d’èxit i alguns encara no havien anat a dormir, no sabien el perquè de tot plegat, perquè tanta gent els havia votat, alguns proclamaven som bons però tampoc no tant.
Els altres anar fent i anar tirant, resultat correcte, cap a casa que demà serà un altre dia, com a d’altres mig seus els hi anat pitjor, ells contents i feliços, qui no es contenta és perquè no vol.
Els que estaven a primera línia foc, els garants d’aturar el colonialisme de la pesta blava, encara estant donant voltes preguntant-se que ha passat, els han ametralladat per dalt, per baix, per la dreta i per l’esquerra; però tranquils companys tranquils la casa encara no sabem com quedarà, potser haurem d’anar de lloguer en un apartament petit, però tranquils companys tranquils els mobles els hem salvat.
El govern, amb la influència del gran lobby de les mosques, van donar dos dies de festa pagada a tothom, per haver estat bons nois i bones noies; com quan amb els francesos, llavors ho van tenir que fer tot les mosques, no va ser fàcil fer sortir corrents tota aquella colla de francesos i que tornessin d’allà a on havien vingut.
Pocs cops en la historia s’ha aconseguit fer realitat el pensament aquí en diem diferent de la Tordera enllà: de fora vingueren i de casa no ens tragueren. Un amb els francesos, l’altre aquest passat diumenge amb els de la pesta blava, però la gent convençuda i disciplinada van fer el paper de les mosques, ja que les mosques com els immigrants no els van deixar votar, no fos cas que després manessin també. Els resultat de tota la iberia només uns territoris situats anant amunt a la dreta han quedat lliures de la pesta blava, que sembren la discòrdia, l’enfrontament i la majoria de les maldats possibles i no possibles.
Després del bon tiberi, amb cochinillo, vins de la manxa, cuajada i ponche caballero, un menú de productes exòtics i internacionals, que es van trobar en una cantonada amb una caixa que el remitent era d’un carrer anomenat Gènova, després de menjar-ho tot, és van posar a cantar amb en Raimon: no, no, nosaltres no som d’eixa món, i per molts anys.

Cap comentari: