Si voleu tenir una mirada amplia de l’Àfrica: política, geografia, cultura, com també i sobretot de la gent,... des d’una perspectiva crítica i compromesa amb la gent que pateix les desigualtats: heu de llegir Eben de Ryszard Kapuscinski.
Ens dona la seva crítica contra el poder tant dels colonitzadors com dels règims totalitaris que després vingueren, que sota l’alliberament, hi ha una lluita pel poder dels clans, els senyors de la guerra i l’espoli de les riqueses de la natura. Contra un règim totalitari n’apareix un altre, molts d’aquests països han passat anys i anys de genocidi rere genocidi, moltes vegades amb la complicitat de l’anomena’t primer món, mirant i no fer res o mirant a un altre costat com si no passes res.
Però també ens parla de la seva gent com viuen, de la seva geografia des dels deserts i la sequera fins els grans rius i la selva, de les grans travessies per mil una carreteres de totes les formes possibles, amb vehicles de tota mena amb la característica que en qualsevol instant pots viure una aventura. Un anàlisi molt complert d’una Àfrica de molts colors i territoris, un gran continent segurament encara per descobrir.
Llegir Kapuscinski és llegir en estat pur. No sap si estàs llegint periodisme, assaig polític, cròniques de viatge, historia, novel·la d’aventures, literatura,... estàs llegint per sobre de qualsevol gènere d’escriptura, estàs llegint Kapuscinski.
Si no has llegit mai Kapuscinski s’ha de fer, i et passarà com als que l’hem llegit que no parem de tornar-lo a llegir, fins ara us puc recomanar també: Viatges amb Heredot i un dia con mas vida.
Ara que ja tenim la setmana santa és un bon moment per llegir, ja que les pel·lícules toston de cada any ja estan aquí, tinc un dubte existencial no ser quines són pitjor si les de setmana santa o les del papa noel de Nadal i el seu espiritu navideño.
Ens dona la seva crítica contra el poder tant dels colonitzadors com dels règims totalitaris que després vingueren, que sota l’alliberament, hi ha una lluita pel poder dels clans, els senyors de la guerra i l’espoli de les riqueses de la natura. Contra un règim totalitari n’apareix un altre, molts d’aquests països han passat anys i anys de genocidi rere genocidi, moltes vegades amb la complicitat de l’anomena’t primer món, mirant i no fer res o mirant a un altre costat com si no passes res.
Però també ens parla de la seva gent com viuen, de la seva geografia des dels deserts i la sequera fins els grans rius i la selva, de les grans travessies per mil una carreteres de totes les formes possibles, amb vehicles de tota mena amb la característica que en qualsevol instant pots viure una aventura. Un anàlisi molt complert d’una Àfrica de molts colors i territoris, un gran continent segurament encara per descobrir.
Llegir Kapuscinski és llegir en estat pur. No sap si estàs llegint periodisme, assaig polític, cròniques de viatge, historia, novel·la d’aventures, literatura,... estàs llegint per sobre de qualsevol gènere d’escriptura, estàs llegint Kapuscinski.
Si no has llegit mai Kapuscinski s’ha de fer, i et passarà com als que l’hem llegit que no parem de tornar-lo a llegir, fins ara us puc recomanar també: Viatges amb Heredot i un dia con mas vida.
Ara que ja tenim la setmana santa és un bon moment per llegir, ja que les pel·lícules toston de cada any ja estan aquí, tinc un dubte existencial no ser quines són pitjor si les de setmana santa o les del papa noel de Nadal i el seu espiritu navideño.
3 comentaris:
Tens raó amic Camil, com moltes altres vegades, hi ha una dura competència entre les pelis de nadal i les de sta sta. La teva opció és molt millor llegir Kapuscinski, que ens apropa a la realitat de l'Àfrica que no surt al TN vespre. Eben no l'he llegit encara, però si Lapidarium IV, un recull d'articles, pensaments i notes que resulta molt interessant, com una mena de collage de textos breus.
Albert
Eben és un llibre que tinc a la llista de pendents.
Amb les pel·lícules tens tota la raó. Jo crec que les de setmana santa encara són pitjors que les del nadal.
Kapuscinki és un referent per moltes coses i un mestre de la narrativa. A part de la seva obra dedicada a Àfrica, un dels meus llibres preferits és "El Imperio", bàsic per entendre Rússia i la ex-Unió Soviètica.
Publica un comentari a l'entrada