Salvador Segui, el noi del sucre, ha estat un dels grans del sindicalisme català, el 10 de març farà 85 del seu assassinat a Barcelona. Ell conjuntament amb Francesc Layret i Lluís Companys, advocats laboralistes també assassinats per la dreta feixista, són tres figures claus en la construcció del sindicalisme compromès social i nacionalment.Sindicalistes per la Sobirania vol retre un homenatge al Noi del Sucre, l’acte de reconeixement, justícia i memòria històrica serà:
DILLUNS 10 DE MARÇ DE 2008
A LES 12'30H DEL MIGDIA
A LA RAMBLA DEL RAVAL
CANTONADA CARRER SANT RAFAEL
BARCELONA
Us hi esperem, les figures claus del sindicalisme català sempre han estat els grans oblidats de la història de Catalunya, cal que recuperem la memòria d’aquell poble treballador català, gent que va treballar per definir les posterior grans conquestes socials de la II República.
Salvador Segui, un dels dirigents de la famosa vaga de la canadiense del 1919, aquesta vaga va ser decisiva perquè posteriorment s’aconseguís la jornada laboral de 8 hores, aquesta generació molts d’ells autodidactes i anarcosindisicalistes, van creure i apostar per l’educació, la cultura i la lectura com uns elements claus per l’alliberament de la classe treballadora.
Alguns fragments dels seus discursos:
-camarades delegats que, en representació de la Catalunya que pensa i treballa, assistiu als treballs del congrés, l’epíleg del qual fem aquesta nit, jo, en nom vostre, saludo a tots els explotats de la terra que, com nosaltres, esperen el regnat de la justícia i de la llibertat.
-nosaltres volem que Catalunya no sigui una colònia com aquestes que tenen els senyors fabricants de Barcelona, en les quals està esclavitzant els obrers. Nosaltres volem que Catalunya sigui un poble lliure, conscient i ben administrat. Nosaltres som més catalans que ells, que tant presumeixen de catalanisme.
Salvador Segui, un dels dirigents de la famosa vaga de la canadiense del 1919, aquesta vaga va ser decisiva perquè posteriorment s’aconseguís la jornada laboral de 8 hores, aquesta generació molts d’ells autodidactes i anarcosindisicalistes, van creure i apostar per l’educació, la cultura i la lectura com uns elements claus per l’alliberament de la classe treballadora.
Alguns fragments dels seus discursos:
-camarades delegats que, en representació de la Catalunya que pensa i treballa, assistiu als treballs del congrés, l’epíleg del qual fem aquesta nit, jo, en nom vostre, saludo a tots els explotats de la terra que, com nosaltres, esperen el regnat de la justícia i de la llibertat.
-nosaltres volem que Catalunya no sigui una colònia com aquestes que tenen els senyors fabricants de Barcelona, en les quals està esclavitzant els obrers. Nosaltres volem que Catalunya sigui un poble lliure, conscient i ben administrat. Nosaltres som més catalans que ells, que tant presumeixen de catalanisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada