Baudelaire: les flors del mal

Bones noticies per la literatura catalana, aquella que no només s’ha de mesurar per la creació de les i els escriptors catalans, sinó també per la traducció de clàssics internacionals a la nostra llengua, la qualitat de la cultura i la literatura s’ha de mesurar tant per la creació pròpia com per la traducció de qualitat de les grans obres a la nostra llengua catalana.
Tenim l’oportunitat de llegir per primera l’obra mestra de Charles Baudelaire: les flors del Mal integrament en català publicat el febrer del 2008, gràcies a la traducció de Jordi Llovet, traductor entre d’altres de clàssics com Kafka o Thomas Mann.
Les Flors del mal és situa com un dels fonaments de la poesia moderna, diuen que cap altre llibre de versos no ha exercit una fascinació més gran ni una influència més decisiva en l’orientació històrica de la poesia.
Un tastet ara, per a gaudir del conjunt més tard, per rellegir-lo o llegir-lo de nou:

Elevació

Per sobre dels estanys, per sobre de les valls,
dels cims, dels boscos, dels núvols i dels mars,
enllà del sol i més enllà de l’èter,
enllà dels límits de la volta estelada.

àgil et mous, intel·ligència meva, i,
com un nedador expert entregat a les ones,
solques alegrement la immensitat profunda
amb indicible i mascle voluptuositat.

Vola lluny de les miasmes malaltisses;
vés a purificar-te en l’aire superior,
i beu, com el més i divinal licor,
el foc diàfan que emplena espais que lluen.

Darrere els maldecaps i les vastes tristeses
que afeixuguen la tèrbola existència,
feliç aquell que, amb ales de potència,
pot enlairar-se a camps serens i plens de llum;

feliç aquell que en un pensament d’alosa
eleva lliurament al cel, de bon matí;
feliç qui plana per la vida i, sense esforç, comprèn
la llengua de les flors i les coses callades!