L’Edp.cat no para, després crear la girosfera, ara ja ha arribat arreu dels Països Catalans creant un cercador de blocs del Països Catalans per comarca, població o temàtica.És el moment de que hi entreu i us hi doneu d'alta, perquè la gent d’arreu dels Països Catalans puguem tenir un espai a la xarxa, a on trobar el nostres blocs, i així poder compartir idees, experiències, consells, noves eines pels blocs,... en definitiva, un mica de tot que això és el que és la nostra catosfera.
Iniciatives com la de l’Eduard, a partir d’avui el Jaume I o Eduard I dels PPCCesfera, amb el cercabloc.cat o l’altre Eduard amb els premis blocs Catalunya, demostren l’empenta de la gent dels blocs i sobretot de poder crear espais comuns, cal donar el màxim suport i difusió a totes les iniciatives que vagin encaminades a la promoció dels blocs com a espai lliure i com a espai de promoció de la llengua catalana, com la llengua vehicular en la catosfera.
Des de la Girosfera no paren de sortir iniciatives i cada dia trobes nous blocs i vells de renovats per no perdre pistonada, això vol dir que està viva i amb molta potència i futur, sense deixar de valorar iniciatives d’altres territoris, potser Girona hauria de ser nominada candidata a la capital catalana dels blocs.
5 comentaris:
Hola Camil
Tot i que encare està en fase de Beta, cercabloc.cat ja està plenament operatiu.
Queden per polir algunes cosetes, com la presentació dels rànquigs i la correcció dels textes i quatre afegitons que ja us aniré comentant.
Salut i €
una gran idea, només de veure-la en les visites he fet l'escrit per fer-ne el màxim de difusió, solidaritat de la girosfera, no ser si me avançat a l'estrena mundial
Després de tot acte sexual o catàrtic sovint es fan valoracions: com ha anat, què t'ha semblat, com et sents. L'acte convocat per Òmnium Cultural dimecres passat, al TNC, no és una excepció. L'esdeveniment en si va ser tot un èxit, d'assistència i de ressò, i també de missatge i de lògica argumental. Bravo Sanchis, bravo Porta, bravo Òmnium. Però també és bo que s'expliqui la veritat de les coses i, concretament, els comentaris de vestíbul un cop tot va acabar.
Mai no m'hauria imaginat que el cinisme, l'escepticisme, la baixa autoestima i el desànim fossin tan elevats. Evidentment que després d'un acte tan transcendent ve de gust la cigarreta de després de, i fins i tot fer alguna conya, recursos enginyosos, tècniques de descompressió, és clar que sí. Jo el primer. Però més enllà hi havia una excessiva recurrència general al pessimisme i la desconfiança. «Quan parlem en broma, diria que ens surt prou bé!»; «Molt Mas i molt Carod, però són incapaços d'anar junts en res»; «Aquests actes no tenen cap utilitat després i, si no, fixa't en la manifestació de l'1 de desembre»; «Tot Barcelona està pendent de la selecció espanyola»; «Qui donarà el pas cap a l'autodeterminació? Aquí molt parlar però ningú no gosa ni sap liderar el procés».
Una cosa hi ha de certa, darrera d'aquestes desafortunades declaracions de vestíbul: el catalanisme en la seva generalitat ha arribat a una conclusió prou unànime, i és que amb Espanya no hi ha gaire cosa a fer. El problema és que això, que des del punt de vista discursiu i argumental és quasi impossible de discutir, empeny cap a una pregunta completament nova: i ara, què? Podem imaginar-nos fins i tot Espanya preguntant-nos-ho: va, nois, ara ja sabeu de què vaig. Ara ja heu descobert la trampa de les autonomies i els límits de les vostres reivindicacions. Ara ja sabeu a què atenir-vos, ni tarannàs ni federalismes ni plurinacionalitats. Mai. I, ara que ja sabeu tot això, què penseu fer? Amb qui compteu? Com penseu fer-ho? Qui us escolta? On és la vostra selecció a semifinals de l'Eurocopa?
Va ser un socialista com Ferran Mascarell qui va dir no fa gaire una frase de la qual vaig prendre bona nota: “Em nego a morir en un país derrotat.» Possiblement pensàvem en conceptes diferents de victòria i de derrota, però a la frase sí que m'hi agafo. Em nego a creure que Catalunya sigui incapaç de respondre a la pregunta. I ara, què? Doncs ara, prepareu-vos. Amb aquest poble no s'hi juga.
Gràcies, sempre, Camil.
Ja era hora de que aparegués un cercador d'aquest tipus i tant efectiu!!
t'afegeixo al meu blocroll, hem sembla molt interesant el teu bloc.
Salut i castells!
Publica un comentari a l'entrada