dissabte, 26 de juliol de 2008

Als empordanesos de Joan Maragall

Comença una sèrie d’escrits al voltant del centenari del inici del nom costa brava, ja que ella ve de més lluny, a càrrec de Ferran Agulló. Quina millor manera que començar amb un elogi a l’Empordà a càrrec de Joan Maragall, tot i que el primer homenatge va començar amb les patates costa brava.

“Salut, noble Empordà, cel ventejat, terra neta, mare de gent valenta i franca, hostal del treball i sa alegria, pubilla del Pirineui el mar, capçal de la pàtria, mirall de Catalunya. Que voltes t’he mirat, via a través, tornant de França, de bell matí, desvetllant-te enlluernat per la llum roja del sol ixent, que tot te banyava i encenia! Tot tu, Empordà, mes semblaves llavors un paradís; perquè, a la claror del matí, totes les coses m’apareixen com si fossin acabades de nàixer. Cada arbre era com un primer arbre; l’estesa de vinyats i oliverars, com com si brotessin per primera vegada; les cases i els camins que duen, plens de la pau dels patriarques; els homes i les dones que hi veia, d’una gran serietat i puresa en els ulls i en la boca, i tota la plana com si en aquell instant acabés d’eixamplar-se, al bes del sol marí, davant del Pirineu que es fes lluny enllà, meravellat de mirar-se als peus. (...)
Terra de llibertat és lo que jo en diria de l’Empordà per a fer-ne tot l’elogi en una sola paraula; perquè en aquesta paraula llibertat, ben enfondida, s’hi troben totes aquelles virtuts vostres, i sols amb elles és digne un poble de ser lliure.”

Cap comentari: