Després de tant anys demanant transparència amb la gestió dels impostos, ara ja la tenim, i es demostra el que tothom intuïa Catalunya, País Valencià i les Illes Balears som els que més paguem i els que menys rebem, amb unes diferencies molt notables amb els que menys paguen.
En un moment que és evident i reconegut el dèficit català en polítiques socials, econòmiques i d’infraestructures, aquestes balances fiscals demostren que part de la pèrdua de competitivitat i de creació de més riquesa és producte en part de no tenir una finançament públic adequat a les noves realitats.
Ens diuen que cal separar les balances fiscals de la negociació del nou sistema de finançament, això és com arribar a la conclusió que l’ou no te res a veure amb la gallina. Aquestes balances són les necessàries i centrals per poder construir un nou sistema de finançament més just i equilibrat.
Reduint el dèficit fiscal, Catalunya pot continuar contribuint a la solidaritat i millorar els problemes de manca d’estat del benestar i de competitivitat, i si a més es crea una bona política d’inversió pública aquesta pot ser generadora de més riquesa i per tant de més ingressos de les rendes que vagin adreçades a la solidaritat dins de l’estat.
Si Catalunya recuperar el paper de motor de l’estat, els beneficis revertiran tant en millorar el nivell de vida de Catalunya com de la resta de l’estat, a major inversió més recaptació d’ingressos.
Catalunya té dret a gestionar els seus impostos per poder aconseguir que el conjunt de la ciutadania pugui viure millor.
Catalunya té l’obligació de contribuir en el desenvolupament d’aquells territoris a on han nascut milers de catalans –Andalusia, Extremadura, Astúries,...- per tant cal trobar l’equilibri en la negociació, però sempre partint que el primer és el desenvolupament econòmic i social de Catalunya, i que la decisió la de tenir el govern de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada