divendres, 4 de juliol de 2008

La crisi econòmica i/o la política en crisi

El debat sobre la situació econòmica realitzat l’altre dia al congrés de diputats, demostra que moltes vegades la representació política és queda encallada en com s’ha de dir la cosa se’n incapaços de donar consens i solucions a la cosa.
Tenim el govern en general i el seu president en concret, que cada dia llegeix tots els diccionari de sinònims i antònims per veure quina paraula troben per a la situació econòmica no anomenar-la crisi, i per l’altra costat l’oposició que el que fa és només parlar de crisi sense donar solucions i propostes amb l’únic objectiu de l’oposició fàcil.
La política en el seu conjunt no és conscient de la importància de la seva actitud davant de la situació econòmica. És important no crear alarmisme i igual d’important és no amagar la realitat.
Per tant és cert que estem en una situació de crisi econòmica i que cal donar solucions per no anar a pitjor, però no podem estar tot el dia exagerant la situació ja que crea alarmisme i manca de confiança, i la economia i el consum són molt sensibles i en conseqüència podem generar més crisi.
Mentre el politics estant en el nom de la cosa, per exemple el BCE augmenta els tipus d’interès, en teoria per lluitar contra l’inflació i l’impacte que tindrà segur, és l’augment de la crisi econòmica de cada casa entre l’euribor i el tipus d’interès estant destrossant l’economia familiar. Aquesta decisió els únics que beneficien és a la macro economia i les grans rentes que trauran més redits sense fer res. Que en pensen i que pensen la classe política, tant govern com oposició, per exemple per donar confiança i reduir l’inflació i que la gent pugui pagar a final de mes la seva hipoteca.
La crisi econòmica pot anar a més o a menys, encara la situació no és critica no hem tocat fons i s’ha d’intentar no arribar-hi, i la política té moltes coses a fer. Primer un consens entre totes les forces polítiques per donar confiança i segon menys mesures de macroeconomia i més polítiques que tinguin un impacte el més directe possible a l’hora de generar ocupació i estabilitat i liquiditat a les empreses per no arribar a les regulacions d’ocupació, per exemple. Per tant menys debats i més consensos, i que es deixin els redits electorals per una altre qüestió.

1 comentari:

pol ha dit...

Els redils polítics són més crs en sitacions així!
Fer qualsevol acció en pro o en contra de crisi és fer política, per tant fins i tot no fer res és política.
i així estem en aquest país!