Sempre és busca el típic i únic exemple de precarietat, quan amb aquest informe realitzat per
Tothom quan parla de la precarietat pensa majoritàriament en la temporalitat que segurament és un dels primers factors però no el darrer, tenim moltes precarietats: salarial, rotació, per sexe o origen, sectorial, territorial.
La majoria de les dades són del primer trimestre del 2008, quan els primers efectes de la crisi ja s’han començat a notar, qui pateix més precarietats pateix més la crisi, és important posar en evidència quines són les persones, els sectors i el territoris per poder donar solucions i sobretot actuar primer.
Les cares de la precarietat trenca alguns topics com per exemple la realitat ens diu que les dones estrangeres tenen més treball indefinit que els homes immigrants.
El semàfor de la precarietat ens situa els tres primers vermell en:
1.- Homes estrangers procedents de països de l’Àfrica o d’Amèrica Llatina, d’entre 25 i 45 anys d’edat que presten serveis en el sector d’activitat de la construcció, a la província de Lleida, i amb estudis primaris.
2.- Dones estrangeres, especialment aquelles majors de 45 anys i que; o bé no tenen estudis o aquests són primaris, treballen a Lleida en el sector serveis en activitat no qualificades.
3.- Joves estrangers de menys de 25 anys que tenen estudis secundaris i treballen en el sector serveis o en la construcció a la província de Barcelona amb un contracte inferior als 3 mesos.
Estudi complert de les cares de la precarietat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada