dissabte, 19 de juliol del 2008

La llengua del President

El President té un problema amb la llengua, si parla poc perquè parla poc, si llegeix perquè llegeix, si pronuncia així perquè pronuncia així, si només parla en català els el critiquen els d'allà, si no té la fonètica del manual puigsobiranista els del club de la sardana tampoc no els hi agrada.
Llegint el llibre la profecia 2013 vaig apuntar una reflexió, una frase que pot servir per aquest debat i per molts que busquen la confrontació innecessària, la meva opinió en paraules de Francesc Miralles:

“...quan li van preguntar quan trobava necessari mentir, va contestar que la idea de mentir pressuposa que saps la veritat. I això és un concepte en blanc i negre. Les persones autentiques s’estimen més els colors..."

2 comentaris:

DOLORS ha dit...

És curiós, amic meu, però jo vaig apuntar exactament la mateixa frase per repetirla el dia que em convingui i que sigui adient a la conversa o al text com a resposta.

Anònim ha dit...

Un altra "pecident" que era quasi bé tant alt com en Montilla, parlava un català molt pitjor i ningú mai no li va retreure!
L'altra "pecident" no era de la Generalitat (obviament), "pedò repesentaba" Catalunya (futbolísticament parlant) i "l'amic" Felip (que anava al camp - pagant altres - )mai es va esquinçar el vestit!!
L'antecessor d'en Felip - en el seu anterior càrrec a la Conselleria de PTOP, també fotia cosses al català normalitzat (en clau Garrotxina) i què! Va dir mai res en Felipitu? Noooooooo!
Si volem polemitzar, polemitzem!
Però jo conec un "Àngel" (més garrotxi que els garrotxins) que parla un català diferent de tothom, però que és el viu exemple de la integració!
Que n'aprenguin!
En Rodriguez i "Barra" o en "Felipitu"...
Catalunya serà amb els que parlen molt bé i amb els que parlen menys bé, o NO SERÀ!!!!!

SA PUNXA