L’evangeli segons Jesucrist

Com que aquests dies, entre anar de processó en processó, tindreu temps de llegir, ja sigui perque a la televisió fan les mateixes pel·lícules de cada any per setmana Santa, però això tot i que sigui per una setmana a l’any, és una veritable penitencia encara que només sigui televisiva, perquè fer uns dies de festa i tranquil·litat no van malament a ningú.
Ahir que vaig fer bondat i ja em vaig adonar, que no n'havia d'haver fet, el via crucis de setmana santa havia començat, i el primer acte reflex de rebel·lia va ser tancar la televisió, posar jazz del català Llibert Fortuny i anar buscar un llibre i si pot ser que no fos el nou testament, que per cert el tenia de quan vaig fer la comunió, vaig trobar entre els llibres pendents, que no són pocs, L’evangeli segons Jesucrist de Jose Saramago, un altre acte de rebel·lia.

Amb aquest llibre Jose Saramago es va posar en contra tota l’església oficialista i tradicionalista. I pel que he començat a llegir no m’estranya, ens situa a Jesus en el marc d’una família normal fill de fuster, i per tant ens qüestiona tot el que el vaticà i els seus amics sempre ens han explicat. Haig de confessar que com acabo dir abans, he pecat, perquè encara no he llegit tot el llibre i ja l’estic recomanant. Expliquen que diuen que l’evangeli dels lectors diu que no recomanaràs ni regalaràs cap llibre fins haver-lo llegit tot. Però per si no ho sabeu m’agrada pecar.
Ara bé, és un pecat que es pot perdonar, ja que recomanar Saramago és llegir la literatura de la bona i amb compromís, encara no he llegit cap llibre d’ell que no m’hagi enganxat del principi al final. Quan el comences a llegir costa ja que això de que pràcticament no utilitzi punts, ni seguits i menys a part, fa que sigui una lectura sense pauses, però cal dir que quan estàs a dins no pots parar fins el punt final.
Si sou creients abstenir-vos d’aquest llibre, perquè us pot emprenyar tant com a mi les pel·lícules de Semana Santa, però no deixeu de llegir Saramago teniu el seu darrer llibre Petites memòries, que tracta de la seva infantesa, o d’altres clàssics com: La caverna, assaig de la ceguesa o de la lucidesa.