dissabte, 7 de juliol del 2007

L'absurd

L’absurd de la buidor,
aquella buidor que neix
quan una persona se’n va.

Un buit absurd,
hem nascut per omplir
no per crear buits absurds.

L’absurd sense sentit
d’aquells que amb el seu saber
i la seva amistat
ens van omplir un buit del nostre saber
i ara ens deixen una part nostra buida.

L’absurd del no res
l’absurd del perquè
sense resposta.

L’absurd de la vida. anar-se’n
quan no vols marxar,
perquè avui no i ets
si ahir estaves entre nosaltres.

L’absurd?
perquè tu
perquè ara
perquè sempre les persones bones
una pregunta sense resposta.
Com diu el poeta:
Quin absurd descans.

Davant de l’absurd de la mort
només ens queda
omplir els buits
amb tots els records,
fins que ens arribi l'absurd.

Paraules per en Sergi Giró –amic i parent- i en Paco Amoros –amic i sindicalista-, dues persones que han patit l’absurd de la mort aquesta setmana.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

això és sentiment amb paraules, tens molt coratge per escriure el nostre absurd
una abraçada

Anònim ha dit...

emocionant, indescriptible. En Sergi era amic meu tb. Una pèrdua amb molt de dolor.
Sílvia