diumenge, 30 de setembre del 2007

Embelliment o envelliment laboral

Hi ha alguna discriminació que no es produeixi en el mercat de treball? La resposta segurament seria que no. Tenim un mercat de treball que en major o menor mesura aguditza les discriminacions que patim en la societat.
L’altre dia vaig participar en una taula rodona, organitzada per la Fundació de la UdG, sobre la discriminació per edat en el treball, el debat va tenir el seu caliu ja que la recepta màgica és que els treballadors i treballadores majors de 45- 50 anys s’han de formar contínuament i sinó reciclatge: fàcil.
Després de la perfecció de la teoria, que amb matisos i puc estar d’acord, cal anar a la realitat del mercat de treball que no és ni tan fàcil i menys tan simple:
La formació no reverteix per igual a tothom, de quadres mitjos en amunt i pot haver formació i fins i tot dins de la jornada laboral, en la majoria de treballadors no hi ha formació per part de l’empresa i si la vols fer ha de ser després de la jornada treball amb el cansament pertinent.
La destrucció permanent de llocs de treball estable en el sector industrial, afecta majoritàriament a les persones majors de 45 anys que després moltes voltes si troben feina és precària o passen a formar part de l’atur, el 51% dels aturats majors de 45 anys porten més d’un any a l’atur.
La contradicció és que com pot ser que bona part dels sectors empresarials expulsin del mercat de treball a la gent en la seva plenitud de la vida laboral, aquella gent que té l’experiència laboral tan demanada, és rebutjada.
Cal que les empreses passin de tractar a les persones majors de 45 anys de vells a bells.

5 comentaris:

lluis gamell ha dit...

Aquest és un bon debat. Actualment en les empreses estan convivin 4 generacions de treballadors molt diferents. Valors sobre el treball diferents, formació molt diferenciada, perspective sobre la tecnologia diferent. Tot això fa que la gestió de les persones en les empreses s'hagi d'ajustar a aquests paràmetres. Les empreses industrials i les empreses de serveis han d'apendre a gestionar els coneixements i les dotacions de plantilla per equilibrar aquesta situació diferenciada. A més a més en els propers anys encetarem un altre debat.... podrem jubilar-nos tots als 65 anys?

lluis gamell ha dit...

Et recomano accedeixis a les tesis sobre demografia, envelliment i treball del profesot Julio Pérez www.ced.uab.es/jperez

Anònim ha dit...

Hola Camil.

El que és realment extrany és que d'una banda estiguin intentant trobar feina per a els majors de 50 anys i per l'altra grans empreses com les electriques, Telefònica, Bancs i similars, ens estiguin pre-jubilant als 50.

Per els que com jo a part de la feina tenim altres ocupacions hobbys, és una benedicció del cel però estem treient del mercat l'experiència i aixó, un pais amb els índex de productivitat com el notre, no se si s'ho pot permetre massa.

Salut i €

lluis gamell ha dit...

Arran les teves reflexions també s'ha de tenir en compter que segons les dades publicades ahir per Eurostat, el servei estadístic de les Comunitats europees l’atur dels de menys de 25 anys segueix sent elevat: 14,9 % a la zona euro, 15,1 % al conjunt de la UE. A Espanya, en aquest camp, males xifres i mala evolució: 18,4 %, (quan estavem a 17,6 % a l’agost de 2006). França, en aquest terreny, és a la cua d’Europa: 21,6 % d’atur entre els joves de menys de 25 anys.

Això significa que, segons les estimacions d’Eurostat, a la UE hi ha 15,8 milions d’homes i dones en atur, dels que 10,3 milions corresponen als països de la zona euro. A l’agost de 2006, eren 18,3 i 11,6 milions, respectivament. Una millora, sens dubte, però una situació encara insatisfactòria.
Com veus no podem perdre pistonades, els extrems sempre són els més débils de la cadena

Anònim ha dit...

Més dades per a la reflexió. Són d'avui i les publica Eurostat: El 44,1 per cent dels espanyols entre 55 i 64 anys segueix en actiu, per sobre la mitjana del 43,5 per cent de la Unió Europea. Estem molt lluny de Suècia (el 69,6 per cent dels que tenen entre 55 i 64 anys treballa), o de Dinamarca (60,7 per cent), però molt per sobre casos com els de Bèlgica (32 per cent), Malta (30 per cent) i Polònia (28,1 per cent).