ERC: la centralitat i el consens des de la negociació

Cal debat i reflexió o pot ser cal més diàleg i negociació, per tornar a trobar tots aquells punts d’unió que sumen i no com en els darrers temps que dona la sensació que els únics que es troben son els que divideixen.
Hi ha dubtes raonables per dir que s’ha arribat a un final d’etapa, segurament estem més a prop d’estar en una crisi de creixement. Tant una situació com l’altre s’han de saber gestionar amb molta serenor per no caure en el perill de les crisi internes autodestructives i explosives.
Els darrers resultats de les eleccions no han estat bons, ara bé utilitzar-los a l’estil pim pam pum no és adequat. És cert que s’ha baixat de 8 diputats a 3. Però per fer un anàlisis més acurat cal tenir present que el resultats del 2004, la sort, les mentides i les manipulacions de l’Acebes i l’Aznar van ajudar molt i molt, en aquell moment l’objectiu era grup parlamentari -5 diputats-, per tant els anàlisis de davallada seria més encertats fer-los des d’aquesta darrera possibilitat, una forquilla d’entre 4 i 6, llavors l’escenari canvia.
Recordo les eleccions espanyoles del 1996, ERC tenia una diputada i aspirava a no ser quants més, la campanya la vam centrar contra el PP i l’Aznar a sac, llavors com ara vam fer la campanya al PSC, un discurs dur i clar contra el PP i les seves maldats; no és el discurs que millor funciona però és que més a gust et quedes. El PSC va treure un bons resultats, com ara va sumar el vot útil i el de la por i ERC es va quedar amb una diputada; com es pot veure amb matisos diferents la història es repeteix, sinó és en una situació extrema com la del 2004, el vot per evitar el PP se’n va cap al PSC.
També és cert que des del procés estatutari, no s’ha acabat de trobar la centralitat i la trempera del discurs en el marc ampli de l’esquerra nacional com és tenia fins llavors; ERC es queda descol·locada per l’acord Mas-ZP; les tensions internes surten del calaix del greuges; passem bruscament del discurs social i nacional clar a tornar al discurs únic de la independència i ja esta, no per dir més vegades la paraula independència un és més independentista que l’altre, en clau interna tothom content en clau externa la gent no entén un canvi tant brusc.
Cal obrir un ampli debat, la pèrdua de vots no té una única causa, són causes diferents i algunes que caldrà gestionar la contradicció per alguna gent del discurs social i nacional i ser un partit amb voluntat de governar, però per sobre de tot cal obrir un ampli procés de negociació entre les persones principalment la gent que està ara amb responsabilitats i la gent que vol noves responsabilitats, cal parlar cara a cara, per buscar acords i consensos, els acords i els consensos mai et deixen content del tot, per això són acords tothom cedeix quelcom. Però sobretot cal trobar la serenor d’una estratègia en buscar la centralitat del discurs en el nostre espai polític propi: l’esquerra nacional, aquesta nova centralitat ens ha de convertir en una opció útil que cada dia vagi avançant en ampliar el seu suport i base social, cap el camí de la llibertat nacional i la justícia social.