L’expressió màxima de la democràcia és exercir el dret a vot en eleccions o en referèndums ara també dites consultes, per tant el més important i la via per aconseguir democràticament el objectius politics són les eleccions i els referèndums.
En els darrers temps sembla que els grans problemes s’han de solucionar a cop de consulta, potser cal reflexionar sobre si aquesta estratègia de certs sectors del sobiranisme és la més adequada, sobretot si hi ha massa precipitació a l’hora d’anunciar les consultes.
Les preses mai han estat bones conselleres, convocar consultes o referèndums són per guanyar sinó val més esperar i seguir treballant per aconseguir la majoria necessària, convocar sense tenir una majoria es pot esta jugant o frivolitzant amb els somnis de molta gent, val més en política la seguretat i el treball que la fugida endavant, dona més resultats la primera que la segona.
L’experiència que es pot treure de la reforma de l’estatut és que no tot és tant fàcil –nou estat + Espanya federal = 2014 independència-, en tot el procés han acabat guanyant les majories solides i estables, per davant de les majories conjunturals i les minories majoritàries, en l’hora de la veritat acaben negociant el que més força tenen, el gran mai es deixarà guanyar pel petit i si pot no deixarà que es faci gran.
Aquesta realitat ha de servir d’experiència per construir estratègies amplies de suma per aconseguir majories solides i arrelades socialment, el creixement polític de llarga volada ha de venir de construir un teixit social favorable als nostres plantejaments de consolidar una teranyina de la societat que aglutini tots els sectors socials, econòmics i culturals possibles.
En les crisis d’estratègia o de creixement, cal serenor, anàlisi i autocrítica i els temps necessari per arribar a conclusions i consensos com a mínim a mig termini, no sortides endavant no fan res més que retardar les solucions, avui segurament és més prioritari obrir diàlegs amb tots els agents de la societat per mirar el nivell de coincidències per tirar endavant junts, que convocar consultes siguin a la tardor al País Basc o el 2014 a Catalunya.
En els darrers temps sembla que els grans problemes s’han de solucionar a cop de consulta, potser cal reflexionar sobre si aquesta estratègia de certs sectors del sobiranisme és la més adequada, sobretot si hi ha massa precipitació a l’hora d’anunciar les consultes.
Les preses mai han estat bones conselleres, convocar consultes o referèndums són per guanyar sinó val més esperar i seguir treballant per aconseguir la majoria necessària, convocar sense tenir una majoria es pot esta jugant o frivolitzant amb els somnis de molta gent, val més en política la seguretat i el treball que la fugida endavant, dona més resultats la primera que la segona.
L’experiència que es pot treure de la reforma de l’estatut és que no tot és tant fàcil –nou estat + Espanya federal = 2014 independència-, en tot el procés han acabat guanyant les majories solides i estables, per davant de les majories conjunturals i les minories majoritàries, en l’hora de la veritat acaben negociant el que més força tenen, el gran mai es deixarà guanyar pel petit i si pot no deixarà que es faci gran.
Aquesta realitat ha de servir d’experiència per construir estratègies amplies de suma per aconseguir majories solides i arrelades socialment, el creixement polític de llarga volada ha de venir de construir un teixit social favorable als nostres plantejaments de consolidar una teranyina de la societat que aglutini tots els sectors socials, econòmics i culturals possibles.
En les crisis d’estratègia o de creixement, cal serenor, anàlisi i autocrítica i els temps necessari per arribar a conclusions i consensos com a mínim a mig termini, no sortides endavant no fan res més que retardar les solucions, avui segurament és més prioritari obrir diàlegs amb tots els agents de la societat per mirar el nivell de coincidències per tirar endavant junts, que convocar consultes siguin a la tardor al País Basc o el 2014 a Catalunya.
2 comentaris:
No eres d'en Putxi, tu? Ell recomana el referendum sigui com sigui,el que tu dius ho pensen els carotistes
Carallu, anònim,
Què algú sigui més afí a un o altre ha d'anular la capacitat de pensar?
Si que anem bé!
Ets divertit tu!
Ets d'aquell, ets de l'altra, i tu, de qui ets?
Jo, soc fill de ma mare i ella es de la nova dreta "gavatxa" (pots llegir Sarkozy) abans era "chiracquiana", abans "Giscardiana", abans "Pompiduiana" i més abans "Gaullista" (suposo que hauràs entès que ma mare és "gavatxa" però fonamentalment "DRETANA", doncs tot i ser ma mare, i jo d'ella, ella no va aconseguir mai que jo fos dretà! ni aquí ni allà....
Però això si! Continuo essent "seu"
SA PUNXA
Publica un comentari a l'entrada