dissabte, 12 de juliol del 2008

A tots els que m'han agraviat perdono

Jo, Lluís Companys Jover, trobant-me al Castell de Montjuïc sotmès a un consell de guerra escric aquest document.
Aquest document, doncs, l’entregaré a la meva germana Ramoneta i si m’és possible en els últims moments li donaré verbalment, o com sia, les meves ultimes recomanacions.
...
Filla meva, no ploris ni t’entristeixis. Pensa en el teu fill, i en el teu marit, i segueix amb optimisme el camí de la teva vida. Et deixo un nom net de tota mala intenció i voluntat; i moriré per Catalunya i per lo que ella representa. Serà una mort bella, de la que donaré gràcies a Deu, i dignificarà la meva humil persona.
...
No admetis, doncs, condols, ni ploris. Aixeca el cap. Aquesta mort, que afrontaré plàcidament i serenament, dignifica. Vida meva, moriré estimant-te. El teu retrat el portaré amb mi. I el darrer pensament serà per tu i els meus fills, amb l’amor a Catalunya. Te besa, el teu espòs.
...
A tots els que m’han agraviat perdono; a tots els qui hagi pogut agraviar demanó perdó. Si he de morir, moriré serenament. No queda tampoc en mi ni l’ombra d’un rancor. Donaré gràcies a Deu de què m’hagi procurat una mort tan bella pels ideals. Ell ha volgut aquest destí, i li dec encara la gratitud d’aquesta placidesa i serenitat que m’omplen en pensar en la mort, que veig atansar-se sense temor. La meva petitesa no podia esperar una fi més digna. Per Catalunya, i lo que representa de Pau, Justícia i Amor.

Fragments de les cartes adreçades a la seva germana, filla i esposa que Lluís Companys va escriure la nit abans del Consell de Guerra el 13 d’octubre de 1940, se’n conscient que la sentencia seria de mort.

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Una carta impressionant, emocionant. I tant poc que hem avançat!

Anònim ha dit...

Actuar socialment, pensar nacionalment és el que representa aquest fragment de carta

Jordi Xic ha dit...

Vaja..com faria qualsevol politic avui dia...Quina dignitat, no més avessada a homes com ell, en Companys, primer Catalunya i despres Catalunya, ja no n´hi han de politics com ell, es per aixó que no podem perdre aquest llegat tan important que ens va deixar,
Visca Catalunya, per sempre Companys.