Article publicat a crònica.cat
Sempre hem sentit ha dir que els extrems es toquen, i és cert teòricament models polítics contraposats prenen decisions iguals. Qui li tindria que dir a en George Bush, el gran liberal del món mundial, que acabaria fent el mateix que en Hugo Chaves i l’Evo Morales anar nacionalitzant a tord i a dret empreses de sectors estratègics.
Si a l'Amèrica del Sud algú per uns instants s’atrevís a nacionalitzar bancs i asseguradores, encara que sigui en temps de crisi, seria titllat en el millor del casos de comunista modern encallat el 1919, ja que el mercat s’ha d’autorregular sol, sinó les columnes vertebrals de l’economia política de la globalització potser no serien tant vertebrals. Els liberals quan els toca ser liberals deixen de ser liberals, llavors es dediquen a fer polítiques intervencionistes sobre l’economia.
Per tant, potser amb la globalització ens hem passat de rosca i aquest és el resultat, que el mercat no se’l pot deixar sol sinó passa el que passa en temps de crisi i en d’altres temps també, cal direcció política a l’economia i no com ara que l’economia mana a la política.
No crec ni en el model Bush ni tampoc amb el d’en Chaves, però si crec que el mercat ha de ser lliure, però la política econòmica ha de ser dirigida des de les institucions polítiques i econòmiques, no per les grans empreses i grups de pressió, el món necessita un creixement ordenat que garanteixi el progrés econòmic i aquest faci progressar socialment a totes les persones del món.
Sempre hem sentit ha dir que els extrems es toquen, i és cert teòricament models polítics contraposats prenen decisions iguals. Qui li tindria que dir a en George Bush, el gran liberal del món mundial, que acabaria fent el mateix que en Hugo Chaves i l’Evo Morales anar nacionalitzant a tord i a dret empreses de sectors estratègics.
Si a l'Amèrica del Sud algú per uns instants s’atrevís a nacionalitzar bancs i asseguradores, encara que sigui en temps de crisi, seria titllat en el millor del casos de comunista modern encallat el 1919, ja que el mercat s’ha d’autorregular sol, sinó les columnes vertebrals de l’economia política de la globalització potser no serien tant vertebrals. Els liberals quan els toca ser liberals deixen de ser liberals, llavors es dediquen a fer polítiques intervencionistes sobre l’economia.
Per tant, potser amb la globalització ens hem passat de rosca i aquest és el resultat, que el mercat no se’l pot deixar sol sinó passa el que passa en temps de crisi i en d’altres temps també, cal direcció política a l’economia i no com ara que l’economia mana a la política.
No crec ni en el model Bush ni tampoc amb el d’en Chaves, però si crec que el mercat ha de ser lliure, però la política econòmica ha de ser dirigida des de les institucions polítiques i econòmiques, no per les grans empreses i grups de pressió, el món necessita un creixement ordenat que garanteixi el progrés econòmic i aquest faci progressar socialment a totes les persones del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada