Montserrat Vayreda explica el perquè de l’arrelament de la seducció de l’Empordà:
“Perquè l’Empordà màgic? Per la senzilla raó que aquesta terra tant real, palpable i atractiva sembla que, per art de màgia, hagi fet seves totes les expressions, contrastos i meravelles d’una natura robusta que tant aviat s’eixampla i es dilata en planes ubèrrimes i productives com s’encara amb la mar i s’arredossa a prop, o s’enfila pels estreps de les muntanyes fins entaforar-se per congostos i aiguavessos, en petites valls que guarden molts testimonis de l’home primitiu. Així, els menhirs i dòlmens que s’alcen en molts replecs de les Alberes o s’aferren en els altiplans d’alguns dels turons i pujols que envolten Roses.”
6 comentaris:
doncs per mi... serà perquè em transporta arreu?
petons i llepades empordàniques!
Tens una bona fixació amb L'Empordà!
No hi ha res com l'Empordà!
no és fixació, és el plaer de commemorar el centenari de la costa brava amb poetes i escriptors d'aquí i d'alla
El plaer de compartir el temps , l'espai,le cales i la mar blava a l'estiu, i a l'hivern la tramuntana, el sol del mig dia,la solitud de les paltges.
Realment tens raó és un plaer.
Ens veiem a la inauguració del centenari de la Costa Brava.
L’Empordà és un terreny
on les tanques són xiprers
i els xiprers són flames verdes
que s’enlairen cap el cel.
Les muntanyes són les lletres
que dibuixaren els déus,
el Montgrí és una ema
coronada amb un castell.
Quan bufa la tramuntana,
totes les fulles dels arbres
es tremolen com ocells,
i com cantava el de Verges,
els campanars dels seus pobles
són com veïns al carrer,
que tafanegen al vespre,
els festius i els feiners.
Les platges són els joiers
de deesses i de déus,
i les aigües són tan fredes
que a l’estiu, quan fa bon temps,
els pins baixen a la vora
per a remullar-se els peus.
L’Empordà és el bressol
d’avantpassats mariners,
m’agraden els seus menjars
i la parla de les gents.
He anat moltes vegades,
i de segur tornaré!
Publica un comentari a l'entrada