El Cap de Creus

Avui centenari del bateig de la Costa Brava, unes lletres de Pere Coromines sobre el Cap de Creus, si la Costa Brava tingues una capital segur que aquesta seria el Cap de Creus.

“La catorzena gràcia de l’Empordà és el Cap de Creus, que s’enfonsa com punxeguda llança en el flanc de la mar profunda. Guaita pel nord el Cap Cerver i el Port de Venus Kytereia; pel migjorn allarga l’esguard fins a les escales d’Hanníbal, i mar endins per les pulcres matinades de l’hivern albira els cimals de Mallorques. Per disposar l’esperit a cantar les belleses del cap de Creus, l’escriptor té d’embriagar-se en la remor de les batalles, en l’encens dels oficis divins, en la joconda alegria de les núpcies i en el ressó august de les marxes triomfals. Enlloc es presenta la naturalesa més èpicament valenta i hermosa. Les ones canten, rutllen i s’esberlen contra el munt gegant; el vent, que brunzeix amb inefable polifonia les escabella, i escampa per l’aire el seu ruixim; del peu de l’ara munta una forta alenada d’aromes marines. Hi ha quelcom en l’anima empordanesa que no s’explicaria sense la presència d’aquella immensa cavalcada de roques pirinenques, atretes mar endins per les eòliques ressonàncies de la lira d’Orfeu. Damunt de la mola sembla que et trobis en la proa tallant d’una nau gegantina que marxa impàvida rompent les ones bramulants que rere el veí de blanca escuma harmonitzen tota una simfonia de blancs de zèfir i de verds esmaragda amb reflexos indefinibles d’àgates i robins, morats i roses que transparenten l’ombra dels espadats i de les cales, i els sorrals i les roques, i l’espessa forra de les aigües marines.”