Les paraules de Miquel Barceló dites en català, en la inauguració de la cúpula de la Sala de l’ONU a Ginebra, davant de tants debats em quedo amb la poesia de les seves paraules, explicant la seva obra d’art, amb la llengua de Ramon Llull, que no tant sovint podem parlar la nostra llengua arreu:“En la vivor dels miratges, me’n record d’un dia de calor enmig del Sahel, de veure el món regalimant cap al cel. Arbres, dunes, ases, gent de tot color... degotant i consumint-se. Tot això, a l’inrevés, cap per avall, és la mar, però també és una cova; la unió absoluta de contraris. La superfície líquida de la Terra amb les seves buidors més amagades. Dins d’aquesta mar coneguda hi podem veure diferents nivells:
El fons, amb els policroms moradors
El pla de l’aigua
La sabonera blanca
I, a la fi, el que reflecteix aquesta mar.
El que és davall. Nosaltres!”
Llegiu les seves paraules, mireu 'art i fugiu de debats envoirats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada