Francesc Macià

El 25 de desembre del 2008: 75 anys de la mort i el 2009: 150 anys del naixement del President Macià, el 2009 serà de commemoracions, records i anhels, és recordaran les seves gran gestes, de Prats de Molló a la proclamació de la República Catalana al 32, aquí una contribució diferent, uns fragments de discursos realitzats a les corts espanyoles entre els anys 1919 i 1920, per recordar també la dimensió social i nacional del President Macià:

(...)A Espanya esta plantejat un altre problema summament greu: el problema obrer, que és, també, un problema de llibertat; els obrers desitgen major llibertat, desitgen obtenir les seves avantatges i les seves reivindicacions i vosaltres, en comptes d’ajudar els perseguiu sistemàticament, tracteu de destruir les associacions i els sindicats que ells formen, que és l’única força que tenen per lluitar contra l’egoisme del capital i l’arbitrarietat que contínuament els vexa (...) els obrers de Barcelona es van convencent i es convenceran tots ells de que no hi ha possibilitat de llibertat individual sense aconseguir la llibertat col·lectiva; el dia que estiguin convençuts, lluitarem units per aconseguir una i l’altre Catalunya.

(...) Vosaltres amb els vostres procediments, empenyeu als obrers a aquesta lluita; nosaltres tractem d’evitar-ho; no ser si ho aconseguirem. Però us dic que posarem tota la nostra fe i tot el nostre entusiasme per evitar una revolució que s’apropa i que, de seguir així, donarà un esclat, a pesar del desig del directors de que no esclati. Per això, a Catalunya estan units el problema social i el problema nacionalista, i per això, també, no es pot resoldre un sense resoldre l’altre.
(...)El dia que nosaltres siguem autònoms, més encara, el dia en que Espanya sigui administrada per un govern federatiu, és a dir, una federació de nacionalitats, o nosaltres tinguem una autonomia integral, com hi ha estat d’opinió a Catalunya, estem que segurs que s’atendria millor als proletaris millor del que ho feu vosaltres.