dimecres, 31 de desembre de 2008

La crisi 1929 o del 2008

Llegiu atentament aquests fragments de Winston S. Churchill, del seu llibre la segona guerra mundial, per uns moments no sabreu si és una crònica del 1929 o del 2008.
...
Vam arribar quasi al final del tercer trimestre de 1929 amb la promesa i l’aparença d’una creixent prosperitat, sobretot als estats units. Un optimisme extraordinari sustentava una orgia d’especulacions. S’escrivien llibres per demostrar que la crisi econòmica era una fase finalment superada gracies a la creixent organització comercial i a la ciència “sembla que s’han acabat els cicles econòmics tal com els coneixíem”, afirmà al setembre el president de la Borsa de Nova York. Però a l’octubre, una xàfec violent i de repent arrasa Wall Street. Ni amb la intervenció dels organismes més poderosos s’aconsegueix contenir la maregassa de vendes provocada pel pànic. Un grup dels principals bancs constitueix un fons de mil milions de dòlars per mantenir i estabilitzar el mercat, però va ser inútil.
S’esfuma tota la riquesa acumulada ràpidament en valors en els anys anteriors. La prosperitat de milions de famílies d’estats units s’havia aixecat sobre l’estructura gegantesca d’un crèdit exagerat que de sobte resultava fictici. A part de l’especulació en la Borsa, que inclòs els bancs més famosos havien fomentat a nivell nacional mitjançat préstecs fàcils, s’estableix un ampli sistema de compra a terminis d’habitatges, mobles, cotxes i tot tipus de comoditats i capritxos domèstics. Tot s’enfonsa al mateix temps. Reina la confusió i la paràlisis en les poderoses plantes de producció. Fins ahir mateix, la qüestió urgent era l’aparcament dels vehicles en els que començaven a acudir al seu treball diari milers d’obrers i artesans. En canvi avui, la dolorosa preocupació per la disminució dels salaris i l’augment de l’atur afectava a tota la comunitat, fins llavors dedicada a la creació activa de tot tipus d’articles desitjables per a que gaudissin milions de persones. El sistema bancari americà estava molt menys concentrat i tenia bases menys solides que el britànic. Vint mil sucursals bancàries va suspendre pagaments. El mitjà d’intercanvi de bens i serveis entre persones se’n va anar a pique, i la fallida de Wall Street va repercutir per igual als rics que als pobres.
No s’ha de suposar, que la imatge de molta més riquesa i d’una comoditat més generalitzada que havia fascinat al poble americà no tenia més sustento que l’il·lusió i el frenesí del mercat. Mai s’havien produït, compartit ni intercanviat en ninguna societat tal quantitat de productes de tot tipus. En realitat, no tenen límits els beneficis que els essers humans poden proporcionar-se els uns amb els altres quan utilitzen el màxim la seva diligencia i la seva habilitat. Aquesta manifestació esplèndida va quedar trencada a trossos per uns processos imaginatius i una cobdícia que es superaren àmpliament al benefici en si. Després del col·lapse del mercat de valors, durant els anys compresos entre el 1929 i el 1932, es va produir una caiguda implacable dels preus, amb les consegüents reduccions de la producció que provocaren un atur generalitzat.

4 comentaris:

Maxi ha dit...

Collons Camil, molt bo l'article.

Et felicito, per demostrar que per molt que ens vulguin enganyar amb "refundacions" i solucions cap un Capitalisme amic que deixi aquestes crisis pels llibres d'història, la realitat de la natura del sistema en si, acabarà per dur-nos cap un final previst... col·lapse econòmic i explotació de les classes treballadores i populars com a solució.

Salut.

José Manuel Sánchez ha dit...

Aquestes frases de Churchil reflecteixen el mateix que ocorre avui. Una fotocopia.
Us recomano el llibre de l'editorial Ariel, de John K. *Galbrait titulat "El crak del 29", on desentranya els processos i mecanismes que, des dels anys del boom inmobiliari de Florida fins la desastrosa tardor de 1929, van alimentar la febre especulativa i els diners fàcils, que van donar lloc a la crisi econòmica i financera de 1929 i posterior depressió dels anys trenta.
Felicitats Camil per aquest estupend recordatori alhora que instructiu.

Anònim ha dit...

Molt bon text. I després alguns diuen que és un problema nou que no calen solucions antigues , si és clavat el que està passant ara amb el que passava al 29.Així mateixes solucions són vàlides? Com ho veus tu?

Camil Ros ha dit...

La solucions adaptades a les noves realitats de la globalització han de ser similars, i té que passar una intervenció pública molt més clara que fins ara. Aportant liquiditat al mercat tant per les empreses com per les persones, sinó l’aturada del consum pot fer estralls com està fent en la construcció i l’automoció pot passar a d’altres sectors.