diumenge, 3 de juny de 2007

La catalanitat obrera: Josep Termes

Aquest llibre, és el darrer de Josep Termes, i continua la línia historiogràfica, que molts –nostrats i forans- volen amagar, desdibuixar o fins i tot negar. Termes és el gran historiador de la Catalunya obrera. Ens afirma les arrels populars del catalanisme. Els avenços, més grans o més petits, han arribat quasi sempre del catalanisme d’esquerres i obrer, que és forja abans que el catalanisme burges i de dretes. Aquell que utilitza la bandera per millorar la cartera, i quan perd algun bitllet, treu les essències de la Pàtria.
Aquest llibre ens situa en la II República, és un descripció detallada de la història, del pensament i de les idees d’uns partits i sindicats obrers en relació amb Catalunya i els seus drets d’autogovern durant aquell període.
El catalanisme obrer, ha creat grans dirigents com Layret, Segui o Companys. Sempre en la festa i en la guerra, han estat presents una gent que no ha deixat de lluitar. Com el pòrtic del llibre ens diu: Sota el color de sol roig revolucionari es percep el desvetllament del catalanisme obrer, la consideració d’una Catalunya nació que té el dret de decidir el seu futur, d’autogovern, però sense desinteressar-se dels drets del poble treballador.
Si us endinseu en la lectura de Josep Termes -jo ja en soc un addicte-, anireu descobrint una història amagada, uns discursos socials i nacionals de dues arrels profundes, que s’apleguen per fer un gran arbre: de llibertat individual i col·lectiva. A on no és pot destriar, perquè el progrés social i la construcció nacional, són el mateix, o no n’hi ha cap que vagi per davant de l’altre. Això per mi, és ser d’esquerres i català, o català i d’esquerres.
Avui, ahir i sempre. Quan la política catalana està nerviosa, fa tornar el debat de repartir carnets de coherència: o Catalana o d’esquerres o fins i tot el pac duo. Quan arriben aquests moments m’agradaria fugir. Són debats estèrils, perquè no són reals i l’únic que aconsegueixen és crear divisió, quan el que hauriem de crear són consensos.
Els sentiments de catalanitat o d’esquerres, no és demostren per a on estàs, sinó sobretot pel que penses, defenses i fas, i especialment en els pobles i viles de Catalunya.

1 comentari:

dolors ha dit...

Estic totalment d'acord en dir que "Els sentiments de catalanitat o d’esquerres, no és demostren per a on estàs, sinó sobretot pel que penses, defenses i fas",però també és veritat que poden ser les dos cares d'una mateix moneda, com has dit tu en alguna ocasió, per tant són evidentment associables en el tarannà i en les idees d'un mateix.