Els ous estrellats d’en Ros
Això no vol dir que s’hagi estrellat res, però davant de la crítica per anar a sopar la setmana passada a Casa Lucio, aquest cap de setmana he cuinat –com en la foto es pot comprovar- uns ous estrellats d’en Ros.
El cogombre, no només és per les amanides, també en certa beguda hi dóna un gust especial –això és un altre escrit-.
S’arriba a casa, es pela i talla la patata al gust, la mida del tall, com cadascú la desitgi, totes les formes són possibles, el important no és la forma sinó el com.
Aquest com és: oli calent, però a foc lent. La patata es va fent suaument, després de moure-la per tots els costats delicadament, en proves una mica, si trobes que se’t desfà a la boca, vol dir que està al seu punt.
Llavors, treu l’oli sobrant, i suaument es deixen caure els ous directament, es remena la patata i l’ou, uns petits i suaus instants, perquè es dilueixin en un sol cos suau i deliciós, en el que no sabràs si estàs menjant l’ou o la patata.
4 comentaris:
Si les altres coses que fas , les fas amb la mateixa parsimònia, eloqüència i tacte d'aquesta recepta, jo faig cua per passar hores amb tu!
Si les altres coses que fas , les fas amb la mateixa parsimònia, eloqüència i tacte d'aquesta recepta, jo faig cua per passar hores amb tu!
que no cuines res aquesta setmana?
A Catalunya, genuinament els ous els fem ferrats, estrellats ho diuen a valència i a les Illes.
Vigilem de no estrellar-nos i ferrem ben fort les nostres idees
Publica un comentari a l'entrada