L’altre dia, quan el dia ja s’acabava, quan només calia pensar en l’endemà la feina feta i la pendent pot esperar, vaig anar a menjar un entrepà al Viena, lloc que em porta records de l’infantesa, quan després d’anar a Granollers amb els meus pares, sempre anàvem a fer un entrepà o dos, normalment un Viena -Frankfurt, amb bacó i formatge-, amb un bon pensament de mostassa i ketchup i després un bikini. Amb els vienes i bikinis he crescut, encara abans d'ahir vaig menjar el mateix. La cadena Viena, encara que pel nom no ho sembli els socis són catalans i la majoria de productes d’elaboració pròpia, per tant també hi pot haver colesterols de qualitat i del país.
Per acompanyar l’entrepà i la cervesa, vaig agafar El País, per fer alguna cosa i no tenir la mirada perduda, mirant qui entra, qui surt,... la sorpresa agradable va ser passades unes quantes pagines, vaig arribar als articles d’opinió, últimament en llegeixo molt pocs, tinc la sensació que es repeteixen i que més que opinió és propaganda copiada del veí, va ser llavors quan en vaig trobar amb un article de Margarita Rivière, escriptora i periodista, titulat la decadència de les classes mitges. El vaig llegir i rellegir, i vaig copiar algunes frases.
És una crítica a la societat que estem o que ens estan construint, la lluita de classes no existeix, però tothom vol ser de classe mitja o alta, tothom vol benestar i cada dia estem generant més precarietat i menys benestar, el que ella anomena que estem trencant el coixí social que han generat les classes anomenades mitges. Les classes mitges s’acaben hem passat de la caseta i l’hortet a la hipoteca per tota la vida.
Darrerament tenim masses alertes dels perills de polarització de la societat, algú titllarà aquestes afirmacions d’alarmisme, jo prefereixo està alerta perquè aquest futur cada dia més present no arribi a passar, que construïm un veritable estat del benestar i que no el deconstruïm com estem fent ara.
Fragments de l’article de Margarita Rivière:
“les classes mitges dels països rics estan en declivi, tendeixen a diluir-se”.
“no era la classe mitja qui tirava de la maquinària econòmica? les classes mitges estan en trànsit”.
“no havia estat un gran assoliment social la transformació dels antics obrers en convencionals pares de família i dòcils consumidors amb totes els avantatges - i inconvenients - de la midle class de les societats industrials?”
“I sobretot si les classes mitges estan en trànsit de desaparèixer qui les va a substituir com motor econòmic, coixí interclassista i amortidor social?”
Per acompanyar l’entrepà i la cervesa, vaig agafar El País, per fer alguna cosa i no tenir la mirada perduda, mirant qui entra, qui surt,... la sorpresa agradable va ser passades unes quantes pagines, vaig arribar als articles d’opinió, últimament en llegeixo molt pocs, tinc la sensació que es repeteixen i que més que opinió és propaganda copiada del veí, va ser llavors quan en vaig trobar amb un article de Margarita Rivière, escriptora i periodista, titulat la decadència de les classes mitges. El vaig llegir i rellegir, i vaig copiar algunes frases.
És una crítica a la societat que estem o que ens estan construint, la lluita de classes no existeix, però tothom vol ser de classe mitja o alta, tothom vol benestar i cada dia estem generant més precarietat i menys benestar, el que ella anomena que estem trencant el coixí social que han generat les classes anomenades mitges. Les classes mitges s’acaben hem passat de la caseta i l’hortet a la hipoteca per tota la vida.
Darrerament tenim masses alertes dels perills de polarització de la societat, algú titllarà aquestes afirmacions d’alarmisme, jo prefereixo està alerta perquè aquest futur cada dia més present no arribi a passar, que construïm un veritable estat del benestar i que no el deconstruïm com estem fent ara.
Fragments de l’article de Margarita Rivière:
“les classes mitges dels països rics estan en declivi, tendeixen a diluir-se”.
“no era la classe mitja qui tirava de la maquinària econòmica? les classes mitges estan en trànsit”.
“no havia estat un gran assoliment social la transformació dels antics obrers en convencionals pares de família i dòcils consumidors amb totes els avantatges - i inconvenients - de la midle class de les societats industrials?”
“I sobretot si les classes mitges estan en trànsit de desaparèixer qui les va a substituir com motor econòmic, coixí interclassista i amortidor social?”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada